"No assimilo la teva absència perquè et fas present en la carícia. Ara són les meves capacitats les que minven mentre augmenta la tristor. A voltes defalleixo per no mostrar que et trobo a faltar, perquè malgrat haver perdut els sentits, els silencis ens ho deien i ens ho transmetien tot. És difícil passar per la cambra i no evocar la teva flaire en el sedàs d'un llençol. És complicat pensar que no hi seràs mai més, però que continuarem caminant plegats en un pla allunyat, ANDARE, SEMPRE ANDARE."*csit 2011*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada