dissabte, 12 de novembre del 2011

Tenir-te als braços, SIENA.

"La teva primera poesia, la primera cançó, la primera obra d'art... a canvi de tenir-te entre els braços i fondre'ns en el somriure tendrament dolç dels teus pares." LA TIETA CRIS.

* PINTURA: G. KLIMT.



* PURA POESIA MUSICADA: Inspira, "Cova placenta."

Sortirem de racons amagats
anirem a trobar els demés
reviurem tots aquells bells moments
anem llençant pel camí molles de records

Trobarem aliments adequats
per poder continuar
i creuem un llarg pont que ens conduirà
prop del foc i la neu dins un món tan irreal

És el lloc on anem
quan l ànima ens és feble
un lloc que no veurem
és la cova placenta.

* RELAT: EL MEU COR, EL MEU FILL, per Ratuix.

Jo t'abraço.

Jo t'abraço. Et sento el cor.
I quan t'abraço tot comença.
Perquè sóc amb tu al principi. Perquè el món vindrà a trobar-te i els teus ulls l'envoltaran. De llum maragda el mirar.
Giraran estels i lluna, perdent-se en les cantonades. Es penjaran cada nit sobre antenes i fanals, i tu en seràs testimoni; Somriure meravellat.
Sabràs d'albades daurades.
Petjaràs boscos humits. Quan la foscor sigui blava, et recordaràs de mi.
L'amor et convertirà en heura.
T'estendràs damunt el mar. I una salabror als teus llavis et dirà que hi ha un final.
Seràs fort perquè sabràs que et vaig sostenir en els meus braços, que et vas mirar en els meus ulls.
Jo t'abraço i tot comença.
Quan t'abraço em sento el cor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada