dissabte, 26 de març de 2011

Sinopsi, crítica i recensió.

1. La sinopsi.

Expressió condensada del contingut principal d'un text escrit. S'hi exposa, amb les paraules d'aquell que fa la sinopsi, la idea central o tesi de l'autor i els principals arguments que la sostenen. És un resum o una síntesi. Una sinopsi molt condensada rep el nom d'extracte i sol limitar-se a presentar la tesi del text original i les principals recomanacions, si és que el text en té.

Per a fer una sinopsi cal seguir quatre etapes:

Lectura. Consisteix a llegir l'original. Convindrà fer una primera lectura ràpida, que permeti obtenir una visió de conjunt i captar el propòsit de l'autor (de què tracta el text?, què pretén l'autor, ensenyar-nos alguna cosa, persuadir-nos, entretenir-nos?), seguida d'un altra acurada perquè puguem identificar la tesi i l'estructura principal del text (què diu fonamentalment l'autor aquí?, com ho diu?).
Selecció. Consisteix a buscar en cada paràgraf, estrofa o fragment, la idea principal, tot captant els arguments que la sostenen i els mitjans i exemples que l'expliquen. És important captar la relació que hi ha entre els paràgrafs consecutius (ampliació, oposició, conseqüència, nou aspecte) i per això és important fixar-se en els elements de connexió i transició. En aquesta etapa localitzarem les idees principals (les de cadascuna de les parts del text) i les expressarem amb paraules pròpies, deixant-les a punt per a l'etapa següent.
Redacció. Basant-nos en les notes preses, que reflectiran la tesi i les idees principals del text original, redactarem el resum en una extensió que dependrà del tipus de text que haurem de sintetitzar. Naturalment, el resum no tindrà un caràcter purament mecànic, sinó que el bon criteri ens farà veure quines parts són les més importants, i hi dedicarem el cos principal de la nostra síntesi.
Comparació. Consisteix a confrontar el resum escrit amb l'obra original per tal de comprovar que reflecteix el contingut essencial, tot i que lògicament amb un llenguatge diferent i personal, que es conserva la importància relativa de les idees originals i que no hem introduït cap idea nova, ja que no fóra correcte atribuir a l'autor allò que no ha dit.

2. La crítica.

Una crítica és un escrit de caràcter generalment breu i concís en el qual s'emet un judici o es fa una valoració personal sobre una obra literària o sobre qualsevol manifestació cultural i artística.

Les qualitats més importants per a elaborar una bona crítica són, sens dubte, posseir un agut olfacte crític i ser capaç de convèncer, a través d'una retòrica persuasiva, el públic més escèptic. Si bé el primer atribut pot considerar-se un dot natural, gairebé congènit, el segon, en canvi, només s'aconsegueix a partir d'una educació correcta en expressió escrita.

En termes generals podem individualitzar els passos següents en el procés d'elaboració d'una crítica:

Familiaritzar-se totalment amb l'obra que serà objecte de crítica. Si es tracta d'un llibre, serà indispensable una lectura amb els sentits ben desperts i disposats a captar fins al més petit detall que es pugui desprendre de l'obra que estem analitzant. Tractant-se de cinema no tindrem excusa per a no veure com a mínim un parell de vegades la pel·lícula que comentarem. Una llibreta petita per anar prenent nota de tot allò que sembli important ens serà de gran utilitat a l'hora de redactar la crítica.
Encetar el text amb una introducció prou suggestiva que sigui capaç de desvetllar l'interès dels nostres lectors potencials. Un inici possible podria ser, per exemple, alguna frase sentenciosa pronunciada per algun dels protagonistes de la pel·lícula, si el nostre escrit versa sobre un film, o un petit paràgraf representatiu de la novel·la, si fem referència a un llibre. Una altra possibilitat fóra esmentar les darreres activitats professionals de l'autor, a fi de situar l'obra que analitzarem dins la seva producció artística.
Fer una breu descripció comentada de l'obra, destacant-ne els aspectes més rellevants, si és que en té, i exposant els recursos que l'autor empra per a donar cos a les seves idees. Aquesta part pot semblar a un petit resum.
Tot seguit passarem a valorar els elements positius i negatius, tant des del punt de vista formal com de continguts, justificant cada opinió al més objectivament possible i emetent finalment un judici personal sobre l'obra en qüestió. Aquí podem contrastar el producte final que l'autor ens ofereix amb d'altres anteriors de la seva producció o del mateix gènere.
El millor sistema per a aprendre a escriure crítiques és llegir als apartats respectius dels diaris i de les revistes aquelles realitzades pels crítics de més prestigi, i, per descomptat, ensinistrar el nostre ull crític amb una educació correcta dins els àmbits en què pensem exercitar-lo.

3. La recensió.

Una recensió, en sentit específic, és un escrit de caràcter informatiu sobre el contingut i les qualitats d'un llibre, una obra dramàtica, una pel·lícula, un concert, una exposició o qualsevol altra manifestació artística. Com a sinònim s'utilitza sovint la paraula ressenya, i el verb ressenyar per a indicar l'acció verbal.

En un sentit més ampli, es pot fer una recensió de qualsevol tema. La classe d'activitat intel·lectual que exigeix la recensió en aquest sentit ampli —assimilar un tema, pensar-lo, considerar-lo i pronunciar-se críticament— constitueix una etapa fonamental de l'educació.

Per a preparar una recensió caldrà seguir els passos següents:

Familiaritzar-se completament amb el tema. Segurament no n'hi haurà prou amb una lectura ràpida d'un llibre ni amb veure una pel·lícula una sola vegada; caldrà una anàlisi profunda i acurada.
Suposar que els lectors no coneixen el tema, però que hi estan prou interessats perquè, a partir de la lectura de la recensió, puguin prendre algunes decisions (comprar o no un llibre o un disc, anar o no a veure una pel·lícula, etc.).
Introduir directament en el tema. L'encapçalament pot ser el títol de l'obra i l'autor o el de la pel·lícula i el director. Pot ser també una frase escollida que condensi o bé la tesi de l'obra, o bé el judici que es mereix segons el parer de qui fa la recensió.
Classificar l'obra en el primer paràgraf. Si és un llibre, haurem d'indicar si es tracta d'una novel·la, una biografia, un llibre de viatges, poesia, etc.
Presentar la tesi de l'autor i els arguments o desenvolupaments principals en què es basa. Aquesta part equival a un breu resum.
Glossar els elements estructurals en la forma particular com l'autor els utilitza. Per exemple, en una determinada obra de música coral analitzar la distribució en àries, recitatius, cors i corals i la seva funció en el conjunt.
Reflectir en la recensió la importància relativa dels elements que constitueixen l'obra.
Avaluar objectivament. Determinar el propòsit que persegueix l'original i jutjar si l'obra s'hi ajusta. Per exemple, una biografia pot estar escrita amb bon estil, però ser deficient com a biografia.
Adduir dades suficients per a recolzar el judici crític. Pot resultar útil citar alguns paràgrafs significatius de l'obra literària, algun diàleg; acompanyar la recensió amb alguna fotografia de la pel·lícula o de l'obra plàstica, etc.
La millor manera d'aprendre a fer recensions és llegir-ne moltes a la secció de ressenyes de llibres, teatre, cinema i exposicions de les revistes i periòdics més acreditats i comparar, mentre sigui possible, amb les obres ressenyades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada