dilluns, 28 de març de 2011

L'adéu d'una decepció.

*csit 8/3/2011 Tarragona, Dues errades.*

* Escoltar/veure i beure: Vega "Cuánta decepción."
"Sentir-se idiota quan el nostre món s'esquerda, decebuts per donar-ho tot a canvi de res, quan hem deixat esmicolar el nostre cos per les ferides. Ens desfarem d'aquests besos que ja no són nostres i l'espina del cor desapareixerà de la ment."

"Decepció."

Malalties de l'ànima no maten,
n'agonitza hom llarg temps, mes, ai, no en mor ...
Per dolor, les parets del cor no esclaten,
sols los ulls són qui esclaten amb greu plor.
Mes les llàgrimes cruels, que els ulls enceten,
del cor no trauen la infernal cremor;
mullen ses fibres que eixamplant-se baten,
i així hi cap més dolor dins nostre cor.
Ai del mesquí que en hora maleïda
per ésser naix d'alts sentiments traït:
la mort mateixa en fuig, i en fuig la vida!
Viu per provar amb desficiós neguit
que, si els desigs de l'home són sens mida,
també el cor pel dolor és infinit!.

Marià Aguiló.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada