"Anys enrere, la impossibilitat de comunicar-te ens va dur a la melodia. Duresa, absència de tacte, de moviment i alenades d'un respir llunyà. Cada nit, et feia arribar les dolces notes del piano per foragitar la mort. El despertar va traslladar-nos a l'oblit.
Temps ençà, vas rompre el dia amb la suau cadència de les notes del piano a la teva veu. El reconeixement estrany d'un so conegut sense sentit va revifar la raó d'ésser de la il·lusió.
La musicalitat va esbotzar la cuirassa que soterra la sensibilitat dels homes exquisits i va traspuar una escletxa de felicitat en aquells que sempre anem a la recerca de la comunicació.
Sense petons ni abraçades, tan sols... la cançó: FELIÇ DIA DEL PARE."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada