dimarts, 6 de juliol de 2010

DANIEL PENNAC. "Com una novel·la".


"Al cap i a la fi, vam ensenyar-li tot sobre el llibre en aquells temps en què no sabia llegir. Vam obrir-lo a la infinita diversitat de coses imaginàries, vam iniciar-lo en les alegries del viatge vertical, vam dotar-lo de la ubiqüitat, vam deslliurar-lo de Cronos, vam capbussar-lo dins la solitud fabulosament poblada del lector...Les històries que li llegíem eren un formiguer de germans, de germanes, de parents, de dobles ideals, d'esquadrilles d'àngels guardians, colles d'amics tutelars que es feien càrrec dels seus plors, però que mentre lluitaven contra els seus propis ogres, també trobaven aixopluc en els batecs inquiets del seu cor. Ell s'havia convertit en el seu àngel recíproc: un lector. Sense ell, el món d'ells no existia. Sense ells, ell continuava atrapat per l'espessor del seu. D'aquesta manera, va descobrir la virtut paradoxal de la lectura que és la d'abstreure'ns del món per trobar-li un sentit".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada