"La llet blanca de la lluna."
La llet blanca de la lluna
me la bec a poc a poc.
Devoro flors d’una a una,
entaulada, com per joc.
D’enveja, un núvol s’esberla.
Gotes de color de perla
m’esquitxen nas i cabells.
I me’n vaig. Poso la lleva
i em tanco dintre la meva
illa dels lliris vermells.
Mercè Rodoreda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada