dilluns, 28 de febrer de 2011

Foc al cos.

Records!!!
*Extret de: Avui.cat.

"Foc al cos."
Quan Riba diu “Del joc i del foc” és ben conscient que parla de la intimitat de l'amor, un mirall que gira eternament i que reflecteix el que li passa pel magí. Foc al cos és el títol d'una cançó que han cantat Sau, Lax'n'Busto i Bars, i d'una pel·lícula de Lawrence Kasdan, amb William Hurt i Kathleen Turner, que té per trama la intensa història de desig entre un advocat i una dona misteriosa. També podríem parlar de la sensació del cuiner del Nautilus, la calor de la cuina que deu posseir el pobre treballador amb una luxúria infernal, però la cosa no va per aquí... La cançó de Sau és explícita: “Sensual i experta, estranya i perversa, no vull que te'n vagis, vull menjar-te els llavis, vull viure de pressa abans que s'acabi. Deixa córrer el foc pel cos”. Més enllà d'una rima fàcil, la lletra parla de perversitat, d'expertesa, d'estranyesa i de sensualitat. De provocació volguda, en definitiva. Al film esmentat suara, l'atractiu de la protagonista també prové del misteri que la dibuixa. En personatges encesos i apassionats, la calor natural no fa altra cosa que incrementar aquest foc que els crema per dins i que els converteix en feres sexuals insaciables. Però no només això, sinó en éssers empesos pels instints més primitius sense pensar en els fatalismes i en els reversos.
Si en una estació de tren o en un aeroport o en una cafeteria ens sentim seduïts per una mirada críptica, que surt del no res i que es transforma de cop sobtat en una escalfor localitzada als llavis, hem de pensar que tenim un temperament colèric associat a la bilis groga, i al foc, sec i calent. Cal que ens deixem endur per la passió, per la febre, pels ulls que ens despullen i es claven al ventre com si fossin ganivets per untar mantega. I veurem el mar de terra estant, i farem de masovers des de ciutat, i saltarem al buit sense xarxa, sense por, sense llums encesos. Només per ser cos dins el foc, per sentir-ne el privilegi i, encara, perquè el termòmetre no visqui només de virus.
Anna Carreras.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada