2000: La representació d'Anton Txèkhov, al Lliure.
"Ens trobem més enllà de l'amor. Cal deixar enrere totes les coses míseres i il·lusòries que ens priven de ser lliures i feliços... Sigueu lliure com l'aire!. La mala sort sempre m'ha acompanyat. I malgrat tot, la meva ànima sempre ha tingut, el pressentiment inefable de la felicitat. La felicitat és a prop, a tocar. Mireu-la la felicitat, mireu com s'acosta... i si nosaltres no poguéssim arribar a veure-la i a conèixer-la...ALTRES LA VEURAN."
2011: La d'en David Mamet, al Kursaal.
"Parla de la mort com una pèrdua i de la vida com una cadena de pèrdues que cal assumir."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada