*Perdre el nord per tot plegat*
* Extret de: VerdBlauVermell. El vermell de la terra.El verd de la vida.El blau de l’esperança.
"Professeur la date sil vous plait."
El professor de llengua espanyola escriu una frase a la pissarra per començar la classe però els alumnes no el segueixen. Les seves cares denoten una mena de terror estrany. Estan profundament trasbalsats i el professor està sorprès. En un instant que esdevé etern es pregunta quina cosa deu fallar, quina tecla màgica cal prémer per tal de trencar aquest bullent gel africà, per tal que la comunicació entre professor i alumne esdevingui un fet. És llavors quan l'alumne més tímid de tots, en Yacoub, un noi d'una vintena d'anys que porta una gorra de colors llampants, li diu:
"Professeur: la date, s’il vous plaît".
Era això! Com en els temps de la seva infància, el professor recorda que per començar el dia cal apuntar la data en lletres a la part superior de la pissarra. Un cop fet, els alumnes ja poden començar a prendre els apunts a la part de la llibreta corresponent a aquell precís dia.
A Senegal hi ha un conjunt de normes implícites que cal seguir a l'hora d'iniciar una determinada acció. Per exemple, quan un vol iniciar una conversa amb un desconegut és necessari trencar el gel amb un seguit de preguntes sobre com li va la vida, els negocis, la família, etc. Si no, la situació pot esdevenir una mica brusca. En aquest sentit, sembla ser, que abans de començar qualsevol explicació en una classe, cal situar-se en el marc temporal correcte, no fos que anéssim a perdre el nord.
* Escolteu: Menaix a trua "Cap al cel."
No tinc por de perdre el nord
no tinc por de caure en l'error
El que crec és el que sóc
però sé que no tinc temps per aprendre-ho tot.
No tinc por d'oblidar-ho tot
de tornar enrere i començar de nou.
No m'agrada la gent decent
tampoc m'importa quan sóc transparent.
Potser tu em diràs que fer.
Abans que sigui massa tard
aixecaré les mans
miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell.
No tinc temps per perdre el temps
quan no mires tot passa corrent.
Tothom s'ofega quan tot va bé
em sembla que el món gira del revés.
Potser que em diguis que m'està passant
on tothom se sent lliure em sento empresonat.
Potser tu em diràs que fer
quan encerti o ensopegui potser em diràs que fer.
Abans que sigui massa tard
Aixecaré les mans
Miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell.
No tinc por de perdre-ho tot,
el que tinc no és el que sóc.
Abans que sigui massa tard
Aixecaré les mans
Miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell.
Abans que sigui massa tard
Aixecaré les mans
Miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada