"Viure sense tu, recordant ara la dolça besada que s'ha acabat i somiant a les nits que encara em tastes. Mentrestant, em mata la teva mirada que plora i em diu que no. Arribarà la primavera però no hi serà a qui més has estimat, et vaig regalar la meva vida i sense tu no val res. No em miris tan a prop, em fa mal, no sé si t'estimo massa o massa poc. Fa temps que no sé com ho hem d'arreglar."
Els guapos són els raros...
* PopArb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada