diumenge, 1 de maig de 2011

El noucentisme. Josep Carner.

TEXTOS NOUCENTISTES i una reflexió...

* Al 1907, Eugeni d'Ors podia preveure més de 100 anys després l'existència d'un ""jugador"" com Pepe que justifiqués el per què s'ha de dotar d'instrumens de civilitat als incivils?
* Mireu i no n'aprengueu res d' El show de Pepe.


Ex. 3.46 pàg 269-270. ***Imatgeria de l’estiu: la pilota de “foot-ball” (fragment)

Una colla de nois pagesos juga, en la polsosa plaça del poble, amb la pilota de “foot-ball”. ¿Juga a “foot-ball”? No: el “foot-ball” és un joc saxó, governat per una disciplina estricta. Hi ha en ell dos bàndols, però dos bàndols que combaten segons regla; i, dins cada bàndol, desapareixen els interessos de les persones en benefici dels interessos del comú. I així l’harmonia del joc, i la seva gràcia, resulten de la submissió de les particulars agressions i defenses a un ritme general.
Naturalment, els nois pagesos que juguen en la polsosa plaça del poble no són capaços de tan regular disciplina. Utilitzen la pilota així: se la llencen l’un a l’esquena de l’altre, sense ordre.
I, per aquesta manera de jugar que tenen, llampeguegen en el meu ànim aquestes interrogacions: Per a què els instruments de civilitat en mans dels homes incivils? Què en traiem de donar-los exposicions, biblioteques, museus, càtedres, sufragi, autonomia, si això no els ha de servir per a més que per tirar-s’ho entre cap i coll, enmig de places polsoses?

Eugeni d’Ors, Glosari (Adaptació)


Exs. 3.49-3.50 pàg 270.***Aglae i les taronges

Aglae, sota un bell taronger deturada,
al lluny sent les germanes com ocellada al vent.
I ja no va a l'encalç per l'herba i la rosada,
I té la cara pàl·lida d'un gran defalliment.
Ella dansava i reia tot just casada amb Drias,
altiva entre la fressa, joiosa de la llum.
I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies
I encara es fa més blanca, perduda entre el perfum.
I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta;
la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.
Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta
i del cabell afluixen el pes les dues mans.
I Aglae, ja refeta, es bressa en l'esperança;
amb un sospir molt tendre solleva el pit caigut;
ella pogués besar l'infant que ja s'atansa,
batec tan avinent i tan inconegut.
I veu la piadosa taronja que fou bella,
i jeu abandonada del rec vora l'espill.
De la muller la sort li transpareix en ella:
fer-se espremuda i lassa per la frescor del fill.

Els fruits saborosos, Josep Carner

Ex. 3.48 pàg. 270. ***Matí d’hivern


En mon jardí hi ha un poc de neu sota un massís
de violetes. Dolç, igual, el cel és llis;
el sol sembla d’argent. Mig corren tres donzelles
humils, rient: riuen de fred. Fins a les celles
va embolcallat un clergue pàl·lid, suau, estret.
(Oh Déu!, ¿per què simulen els clergues tant de fred?)
Al camp, la jugadora de tennis, ben cossada
pel jersei blanc, somriu, pensant a l’avançada
com fugirà ─d’uns quants vinclaments exquisits─
la cremoreta gèlida del capciró dels dits.

Auques i ventalls, Josep Carner

* Escolteu: Narcís Comadira recita "Nabí" de Josep Carner.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada