Cadaqués avantguardista.

"Cadaqués, l’avantguarda i la quotidianitat, per Roland Groenenboom"
Al llarg del segle XX, Cadaqués ha estat un pol d’atracció per als artistes d’avantguarda i altres intel·lectuals que passaven els estius en aquesta localitat assossegada, amb una bellíssima badia i una llum particular:
Pablo Picasso, Salvador Dalí, Man Ray, Marcel Duchamp, John Cage, Richard Hamilton i Dieter Roth, Albert Einstein, Marcel Duchamp, Hamilton, Cage, Marcel Broodthaers, Didier Roth, Lanfranco Bombelli i el seu company Peter Harnde, hi han passat alguna temporada.
Tot i que des de principis del segle xx Cadaqués havia comptat amb un determinat clima artístic i intel·lectual, cal assenyalar que aquests artistes i intel·lectuals no acudien a Cadaqués amb la idea de crear noves obres, sinó més aviat buscant sentir-se a recer dels compromisos de les seves vides quotidianes i de les distraccions de la gran ciutat; venien a Cadaqués a jugar.
Des de principi del segle XX, la família Pitxot va atraure a Cadaqués molts artistes, escriptors i músics, entre els quals es comptaven Picasso i Dalí. Quan Dalí es va instal·lar a Port Lligat, va passar a fer durant molt anys el mateix paper per a altres generacions més joves d’artistes, escriptors i altres intel·lectuals. P. Hamilton, seguint la tradició, va portar per primer cop a Cadaqués,
Quan Bombelli va obrir la galeria cadaqués, el 1973, i quan més endavant va decidir continuar programant-hi activitats, inconscientment estava en deute amb les idees de Duchamp, Hamilton i Cage en relació amb el paper que l’atzar i el joc desenvolupaven en la seva vida i la seva obra.
Bombelli va obrir la galeria cadaqués després de morir Harnden, amb la idea de convertir- la en un espai d’exposició només per a l’ocasió concreta de mostrar i vendre l’edició cadaqués portfolio one –una caixa quadrada que contenia obra gràfica de 50 x 50 cm d’artistes cèlebres– que havia publicat en honor del seu amic i soci que acabava de morir.6 Com que l’exposició va tenir un èxit important, i atès que l’espai era modest però bonic, a diferència d’altres espais d’exposició de l’època, Bombelli va començar a rebre peticions d’artistes amics per mantenir oberta la galeria i convertir-la en una sala d’exposicions amb una programació permanent. Com a mostra de la seva generositat i de la lleialtat que
sentia cap als seus amics, va acceptar mantenir oberta la galeria i així, per casualitat, es va embarcar en una nova aventura personal, la qual cosa el convertiria en un empresari cultural.
En la seva condició d’artista i arquitecte, Bombelli havia estat molt influït per les idees del moviment de l’art concret, així que en un primer moment va pensar a concentrar l’activitat de la galeria en la promoció d’artistes integrats en aquest moviment, que fins aleshores a penes s’havien exposat a Espanya i per això, bàsicament, eren desconeguts al país. Tanmateix, aviat va descobrir que centrar-se només en l’art concret resultaria massa limitat per mantenir una programació permanent a la galeria; possiblement pel seu cap rondava també la idea que una galeria especialitzada en art concret es convertiria en una missió massa pròxima a la seva obra artística i arquitectònica, quan en realitat la intenció era que la galeria fos una mena de distracció de la seva feina com a arquitecte. Aquesta feina, en comparació amb les seves activitats de la galeria, podria definir-se com una acció dirigida a la utilitat i el benefici, mentre que el que feia a la galeria tenia un caràcter més lúdic. Si l’avantguarda anava a Cadaqués a jugar, mirant de distreure’s de la seva vida i les seves activitats quotidianes a fi de desenvolupar noves idees, ¿per què no podien basar-se en el mateix principi les tasques d’un espai expositiu situat en el mateix context social i geogràfic?