Te deix, amor, la mar com a penyora.

"Te deix, amor... a Second Life."


"Estic de puta mare d'ençà que és en s'estiu."

"En s'estiu."
Aquí damunt m'engronsen ses ones,
sa barca va on vol,
es penyasegat de pedra roja
m'admira i me fa por,
he vengut a pescar la mar
però he enrocat
i sense voler he pescat sa Terra.

Es sol d'agost m'esclafa sa cara
i jo somric al vent
que me refresca adesiara,
no puc estar més content,
just devora Tramuntana
estirat damunt sa barca,
què som de dolent!

Com si res passen ses hores,
encenc un cigarret.
Res d'aquest món no m'importa,
jo només vull ser un trosset
de natura en miniatura,
me fondré davall ses ones
com un glop d'aiguardent.

I és que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.

I és que estic de puta mare
i jo me vull morir
allargat damunt sa barca
amb un tassó de vi.

Aquí damunt m'engronsen ses ones,
crec que m'he adormit,
el volantí tremola a estones.
Això és un paradís
de silenci que m'envolta,
botaré per damunt ses ones
com ho fan els dofins.

Faré que tota sa meva vida
sigui un viatge com aquest,
en de dia trec sa barca,
en sa nit arròs de peix.
No puc demanar res més,
he resolt tots els problemes
dient tanmateix.

I és que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.

I és que estic de puta mare
i jo me vull morir
allargat damunt sa barca
amb un tassó de vi.

I és que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.

I és que estic de puta mare
i jo me vull morir
allargat damunt sa barca
amb un tassó de vi.

Antònia Font.