dissabte, 6 de novembre de 2010

Salvador Espriu: "Amor hermètic."


A través d’unes dones, llunyanes en el temps i en la condició, Letízia, Laia, Carlota i Fedra, Salvador Espriu ens sorprèn per l’afinada percepció psicològica amb què tracta un dels temes més importants de la seva obra: l’amor entre un home i una dona, un problema sempre apassionant. L’amor és un «miratge» que la literatura ha alimentat durant segles. Espriu en desconfia i mostra la mort que hi ha darrera el miratge de l'amor, i ho fa des del conte gòtic, la novel·la, el relat breu, el teatre i la poesia; o, també, des de la ironia i l'emoció.
Les veus d’aquestes dones interpretades per l’actriu Fina Rius mostren un Espriu apassionat, desconegut, secret, hermètic, allunyat de les referències més fressades, i abracen diversos gèneres literaris, amb registres que van des de l’elegíac al còmic.

* "El desig i l'eròtica femenina.": Selecció i anàlisi de textos.

"Ja mai més no podré dormir."
Homenatge a José Luis L. Aranguren.

Avui el cel
és ja només
ofec, buidor,
ploguda nit
al mar, al camp,
dolenta mà.
Com que no puc
mai més dormir,
faig del meu llit
por de presó.

A poc a poc,
com un aflor
sense perfum,
sense color,
creix, de l'arrel
del pensament,
l'última mort.
Dalt, al teulat,
urpes de gat
esqueixen llargs
drapots del glaç
del sentiment.
N'estic content
i veig el fum
de l'extingit
ram del neguit
de llibertat.
Indiferent
al temps, el vent
de zenc, mesell,
em bat, penell,
rovell enllà
del brut llindar
d'un moll dolor.
Negat al plor,
al plany, al crit,

estès al llit,
malalt, romput,
venut, vençut,
perdut, obsés
de mi, diré
-asprosa fam
d'un àvid clam-
que no podré
mai més dormir.

Salvador Espriu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada