dimecres, 10 de novembre de 2010

Escriure a mà.

Avui, 10-11-2010.
Article: "Són faves comptades. Escriure a mà.", per Martí Gironell.


"Llegeixo que els japonesos, tips d'escriure a l'ordinador, estan recuperant l'escriptura manual. Cada dia aprecien més rebre una felicitació de Nadal o Cap d'Any feta a mà en comptes d'un pràctic però fred i llunyà correu electrònic. No en va, en aquell país escriure correctament es considera signe de cultura i la cal·ligrafia tradicional amb pinzell, el shodó, és una forma d'art. I això coincideix amb un estudi que han fet públic un grup d'estudiosos de la Universitat d'Indiana. Han demostrat que escriure a mà no només contribueix a l'enfortiment de les relacions afectives sinó que també afavoreix a activar certes regions del cervell i ens ajuda a expressar millor els nostres pensaments i idees. Diuen que escriure amb boli ens fa fer servir més el cervell, més que no pas quan utilitzem el teclat de l'ordinador. Si deixem d'escriure a mà durant un temps, és clar que les estructures cerebrals ens canviaran però tampoc es tracta d'arraconar els ordinadors, només faltaria. Però és molt significatiu que els creadors dels nous dispositius informàtics siguin conscients de l'encant que té el fet d'escriure a mà i, per això, han desenvolupat algunes aplicacions que n'imiten l'escriptura, encara que sigui guixant a la pantalla.

Cada dia al matí, abans de sortir de casa, escric una nota a mà i la deixo sobre la taula de la cuina. És una nota de bon dia per a la meva dona perquè a aquelles hores intempestives de la matinada no la vull despertar. Els “ja tinc ganes de veure't”, “et trobaré a faltar” o ”t'estimo” no són més o menys sincers pel fet d'estar escrits a mà però sí que –no m'ho negaran– poder veure i distingir la lletra de la persona que estimes fa molta més gràcia, és molt més plaent, que no pas la fredor i la uniformitat d'un cos de lletra predeterminat per un programa d'ordinador es digui Times New Roman, Arial, Century o Garamond.

Escriure a mà documents llargs és poc pràctic, d'acord, però és molt més personal i reflecteix el nostre estat d'ànim, que s'intueix en la forma i la intensitat del traç. Aquest article l'he començat a escriure en un paper dins del metro i li he acabat donant forma des del teclat de l'ordinador. Al capdavall sóc un romàntic pràctic. Però que el llegir no ens faci perdre l'escriure i mai més ben dit, no troben?"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada