diumenge, 21 de novembre de 2010

William Wordsworth: "Nocturn."

"Nocturn."

El cel està cobert
d'una vasta i espessa nuvolada,
feixuga i trista, blanca de la lluna
que, esborradissa, rere el vel es mostra,
cenyit cercle somort, amb llum tan feble
que ni una ombra entreveia el sòl de terra
-sigui de roca o planta, d'arbre o torre.

De sobte, un llampegueig meravellós
sorprèn el vianant que, solitari,
medita en el camí, l'esguard distret
en terra, aixeca els ulls - la nuvolada
s'esquinça- i veu enlaire, damunt seu,
la lluna clara i l'esplendor del cel.

Navega per l'oscura volta blava,
seguida de milers d'estels que, vius,
menuts, brillants, el fosc abisme creuen
amb ella; ¡que rabents es fan enllà,
sense esvair-se! El vent sorolla l'arbre,
però ells callen; fan el seu camí,
immensurablement distants; la volta,
bastida amb aquests núvols blancs enormes,
enfondeix el seu fons inescrutable.

Al capdavall es clou la visió,
i la ment, no insensible a tal delícia
que a poc a poc en calma s'assossega,
es recull en l'escena gloriosa.
*csit 2010,181110*
William Wordsworth.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada