sense cap raig i enrogit pels vapors;
i la lluna, tacada per colors
obscurs, sembla menys bella i menys lluent;
i del cel són sovint en un moment
preses pels núvols tantes esplendors;
i les llums nostres, que són molt menors,
devenen res per poc que sigui el vent.
Però aquells ulls esplèndids, dins dels quals
Amor fabrica i trempa les sagetes
que em travessen el cor amb passió,
boira ni vent no apaguen: són iguals
com foren sempre, dues vives flametes
que lluen més que cap altra esplendor.
(G.Boccaccio a la Galeria degli Ufizzi).Giovanni Boccaccio (Florència 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre de 1375), va ser un escriptor i humanista italià que va escriure en llatí i en italià.
És considerat, juntament amb Dante i Petrarca, un dels pares de la literatura italiana. La seva obra més coneguda és el Decameró. Aquest llibre va ser traduït al català l'any 1429, i la seva influència en la literatura catalana va ser molt gran. Hi ha frases senceres extretes del Decameró de Boccaccio al Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.
És fill il·legítim d'un comerciant de Florència. La seva mare, que era francesa, es deia Giovanna. Boccaccio en lloc de seguir la carrera comercial del seu pare, estudià els clàssics i la poesia a la Universitat de Nàpols i va freqüentar la cort culta i refinada de Roberto d'Angiò que era amic personal del seu pare. El 1340 va haver de retornar a Florència per una fallida econòmica en els negocis paterns. Entre el 1346 i el 1348 visqué a Ravenna i a Forlì, on va ser hoste de Francesc II Ordelaffi i establí relació amb els poetes Nereo Morandi i Francesco Miletto de Rossi.
El 1348 la pesta es va estendre per Florència (episodi històric on es desenvolupa el Decameró) i l'any següent a la mort del seu pare s'ocupà del que quedava del negoci familiar.
El 1350 coneix Petrarca amb el qual va tenir una gran amistat.
En els darrers anys de la seva vida va estudiar a fons les obres de Dante i va adoptar una vida de caire espiritual i religiós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada