diumenge, 22 d’agost de 2010

MARAGALL-GOETHE

'Donant les joies', pensar en Goethe
El romanticisme alemany va influir força significativament l'obra de Maragall

'Donant les joies' (1891) conté alguns elements de lírica medieval, explica Glòria Casals a l'edició crítica de la poesia (la Magrana, 1998): Primerament, les joies. El poeta en té en compte únicament la brillantor; en cap cas el valor material. Brillantor que associa amb els astres i amb l'aspecte positiu de la llum [...]. També l'enumeració de les parts del cos de la dona de dalt a baix és clarament medieval.' Casals atribueix els elements d'arrel medieval a la influència de les traduccions de Goethe d'aquells anys. Joan Maragall fou molt influït pel romanticisme alemany: va traduir una part de l’obra de Goethe i de Novalis; fou l’introductor de Nietzsche a la península, i es declarà obertament wagnerià.

DONANT LES JOIES

De joies vull cobrir ta cabellera,
el teu coll i el teu pit, braços i mans,
en memòria de totes les carícies
que vagi fent-te i t’hagi fet abans.

Com a pluja els joiells damunt tos membres,
també com pluja els besos meus d’amor:
dessota cada bes vull que s’encengui
com un astre una nova resplendor.

Un joiell cada bes, que resplendeixi,
nit serena, lo noble del teu cos:
pro després el gran jorn, després el dia:
l’esposa sens joiells, tota a l’espòs

CASA GOETHE( Roma ).




Vora la plaça del Popolo, a la Via del Corso, 18 podem visitat la casa de Goethe, l'autor de Faust. En aquesta casa visqué netre 1786 i 1788 amb altres artistes. Goethe va quedar enamorat de la ciutat eterna i Roma l'homenatja des de 1997, any en que es va funda la Casa di Goethe amb una exposició permanent dedicada a la seva vida, obra i viatges que va realitzar per Itàlia.
Dibuixos, pintures, escultures, llibres i molts objectes més conformen l'exposició, que comparteix espai amb altres exposicions d'artiestes amb temes alemanys i italians, amb una biblioteca especialitzada farcida d'obres de l'època de Goethe i de l'actualitat.
Actualment, es pot gaudir amb la contemplació d'un quadre d'un artista català...



NIT NUVIAL. Goethe.


En la cambra, ben lluny de la bullícia,
t'espera Amor fidel, tot temerós
de que algun convidat vingui, amb malícia,
del llit nuvial a pertorbar el repòs.
Davant d'ell, i al través del groguenc ambre,
hi lluenteja mística claror,
un terbolí d'encens omple la cambra
perquè ambdós hi pugueu fruir millor.

I com bat el teu cor al sonar l'hora,
que treu a fora els hostes baldrers!
Com t'enardeix la boca temptadora
que ben tost no podrà negar-te res!
Per acabar, en impacient desvari
t'endús a ella i veus amb dolç anhel
de la llàntia que espera al santuari
el llum fix i tranquil com un estel.

Com tremola, al retop de tes besades,
sa galta arrodonida i el seu pit;
no pot usar el rigor d'altres vegades
perquè és per deure que ara tu ets ardit.
Amor t'ajuda a despullar l'aimia,
pro tu enllesteixes més, el doble i tot,
i ell després, de seguit, amb picardia,
vergonyós tanca els ulls tan fort com pot.

(Trad. Joan Maragall)
*csit 2010, Roma: Casa di Goethe*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada