dijous, 26 d’agost de 2010

PICASSO a Manresa.


Picasso, de la indignació a l´obra mestra
El Casino de Manresa obre temporada amb l'exposició que explica el procés de creació del Guernica. L'exposició presenta una trentena de reproduccions de dibuixos preparatoris que va realitzar Picasso per pintar el Guernica el 1937

"Després del bombardeig, la gent va sortir dels seus refugis. Ningú no plorava. Els seus rostres mostraven astorament. Cap de nosaltres no podia comprendre el que veia. En pondre's el sol, encara no podia veure's més enllà dels 500 metres. Per totes parts feien estralls les flames i s'enlairava un pesat fum negre". Alberto Onaindia va patir el brutal atac que les tropes feixistes van perpetrar sobre la localitat basca de Guernica el 26 d'abril del 1937. Durant tres hores, els avions alemanys de la Legió Condor i altres mitjans aeris de nacionalitat alemanya van castigar la població amb un dels bombardeigs emblemàtics de les guerres del segle XX. Un sentiment de profunda commoció es va traslladar de les víctimes a l'opinió pública internacional. Una ràbia i indignació creixents que van moure Picasso a denunciar la bestialitat de la guerra en un quadre, el famós Guernica, que ha esdevingut un símbol de la història del segle XX i un al·legat pacifista que encara avui en dia s'esgrimeix per denunciar els conflictes bèl·lics.

Picasso pinta el Guernica porta tres anys d'itinerància per Catalunya, i aquest divendres enceta la seva estada de prop de dos mesos i mig a Manresa amb la voluntat d'apropar els visitants al procés de creació d'un quadre que s'exhibeix al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid. La mostra no conté cap dibuix original de Picasso perquè l'elevat cost de les assegurances que requeriria la seva exposició és inassumible, i per això la proposta es configura principalment amb una trentena de facsímils de dibuixos i esbossos preparatoris del Guernica.

Quan va començar la guerra civil, Picasso es va posicionar a favor del govern legítim de la República. El juliol del 1936 va ser nomenat director del Museo del Prado i el gener del 1937 va rebre l'encàrrec de crear una pintura mural per al pavelló espanyol de l'Exposició Mundial de París. La idea inicial de l'artista malagueny, convertit ja des de feia anys en un pintor d'enorme prestigi, era elaborar una al·legoria de la llibertat. Però les notícies del bombardeig de Guernica el van fer canviar d'idea i va convertir l'estupefacció pel terror feixista en una obra d'art.
Ubicat a la sala gran d'exposicions del Casino, l'arxiconegut quadre ocuparia gairebé tot un pany de paret lateral. Les dimensions de l'obra són enormes: 3,49 metres d'alt i 7,76 metres de llarg. Però aquestes xifres empetiteixen davant la magnitud de la peça que Picasso va crear en un mes i pocs dies, entre maig i juny del 1937. Els dibuixos que s'exhibeixen al Casino permeten resseguir la traça de la idea que l'artista volia plasmar, amb els caps humans i animals en senyal de patiment que tanta fama han atorgat a la pintura des de fa setanta anys.

La mostra, que s'inaugurarà divendres, es divideix en dues parts: el context del bombardeig, d'una banda, i el procés de creació del Guernica, de l'altra. En el primer d'aquests àmbits es poden veure alguns diaris de l'època que escenifiquen en els seus titulars el clima que va propiciar la barbaritat. Un exemplar del Diario de Burgos del 29 d'abril del 1937 encapçala la portada amb l'expressió "Saludo a Franco: ¡Arriba España!", i en el subtítol informa que "Lequeito y Durango han caído en nuestro poder, y nos hallamos a dos quilómetros de Guernica". Unes breus imatges cinematogràfiques del bombardeig que s'han conservat i l'audició repetitiva d'una frase del General Mola avisant la població de la inutilitat de la resistència endinsen l'espectador en l'atmosfera de guerra que va precedir l'atac aeri sobre la ciutat. El segon tram de l'exposició -petita en dimensions però densa en contingut- ofereix una visió del treball previ que va realitzar Picasso abans de plasmar en el llenç la seva particular i genial visió dels desastres de la guerra. Així mateix, es projecta un audiovisual amb una vintena de fotografies que Dora Maar, l'aleshores companya del pintor, va realitzar durant el procés.

La cloenda del recorregut convida el públic a donar la seva opinió i penjar-la en un mural. Un moment de reflexió al final de la visita que es complementa amb un vídeo que dóna fe de la importància que encara té avui en dia el Guernica com a símbol de pau. No en va, quan Colin Powell va parlar davant l'assemblea de les Nacions Unides per convèncer el món de la necessitat d'envair Iraq, la reproducció del quadre que presideix la sala estava tapada
-Enllaç: Guernica en 3D

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada