dissabte, 28 d’agost de 2010

CAIC + RAIMON PANIKKAR

"ARRIBES, TE'N VAS...LA VIDA ES DESFÀ".


Adéu a Raimon Panikkar, el filòsof del diàleg entre cultures i religions
Va morir ahir a l'edat de noranta-un any, a Tavertet, on avui s'instal·la la capella ardent · Divendres que ve es farà una cerimònia pública de comiat a Montserrat.
El filòsof i teòleg català Raimon Panikkar va morir ahir a la tarda als noranta-un any a casa seva, a Tavertet (Osona). L'any passat va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona.
Panikkar era el pensador del nostre país més reconegut a nivell internacional. Sempre va defensar i promoure el diàleg intercultural i era considerat un pont entre Orient i Occident. Les religions diferents dels seus pares i el fet de viure en diversos punts del món com Itàlia, els EUA i la Índia van afavorir el seu missatge tolerant i de defensa de la pau i el diàleg. Així, deia sovint que va marxar del país cristià, va descobrir l'hinduisme i va tornar budista sense deixar de ser cristià.
Va néixer a Barcelona l'any 1918, i va tenir una vida molt plena. Tot i que de jove va ordenar-se sacerdot i va arribar a ser membre de l'Opus Dei, va deixar la institució als anys seixanta, poc després de viatjar a l'Índia per primera vegada. Allà hi va viure durant quaranta anys. També va viure als Estats Units durant una dècada, però fa més de vint anys que va decidir instal·lar-se a Tavertet (Osona), on va constituir la Fundació Vivarium, la qual dirigia.
Coneixedor d'una dotzena de llengües, va publicar més de vuitanta llibres. A més de la Medalla d'Or al Mèrit Cultural, va rebre la Creu de Sant Jordi el 1999; l'any 2000va rebre el títol de Cavaller de les Arts i les Lletres del govern francès, i el 2001, el govern italià va atorgar-li la Medalla de la Presidència de la República. A més, fou investit Doctor Honoris Causa per les universitats de les Illes, Girona, Tübingen i Urbino.
Fragmenta Editorial, que ha publicat l'obra completa de Raimon Panikkar, ha elogiat el pensament del filòsof, 'un dels més lúcids del nostre temps' i ha destacat la magnitud de la seva obra, que inclou més de 1.500 articles. L'editor Ignasi Moreta diu que Panikkar fou un pioner que 'parlava de diàleg interreligiós quan no estava de moda, i criticava l'etnocentrisme europeu i cristià quan no estàvem acostumats a aquesta mena de crítiques'. Pocs pensadors han vist en vida com el seu pensament era estudiat per una trentena de tesis doctorals de tot el món i tres congressos internacionals, diu Moreta. L'editorial també ha anunciat que la setmana vinent sortiria el tercer volum de l'obra completa de Panikkar, 'Pluralisme i interculturalitat'.
L'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR) també s'ha acomiadat del 'mestre i amic' Raimon Panikkar. L'AUDIR, amb la qual Panikkar havia col·laborat de forma estreta, ha destacat l'aportació del fiolòsof a 'la reflexió i difusió entorn al diàleg intercultural i interreligiós'. Segons l'entitat, el pensador 'va ajudar a iniciar un canvi copernicà en el món de les relacions interreligioses i de la filosofia i teologia de les religions, defensant l'alteritat no com una amenaça sinó com un enriquiment sense límits'.

Fragments de R.Panikkar sobre la "felicitat".

"Sapiens Beatus est" ("El Savi és feliç"), va dir Ciceró explicitant una idea gairebé universal. Una cosa innata en l'home l'empeny cap a la felicitat sense necessitat de saber prèviament el que és encara, que aviat es descobreix, que la satisfacció dels nostres impulsos primaris no la produeix necessàriament. Ens adonem lentament que només l'amor satisfà nostre dinamisme cap a una plenitud que constantment se'ns escapa. Aquesta ànsia de felicitat és set d'infinit. I l'infinit no s'aconsegueix mai, el tornaríem finit.
Els sinònims de felicitat es compten per dotzenes pràcticament en totes les llengües: goig, dita, plaer, alegria, satisfacció, eufòria, alegria... Cada paraula amb les seves connotacions i etimologies il.luminant. Hem escollit "felicitat" per la seva relació amb fecunditat i fruits, és a dir, com expressant la plenitud i per tant perfecció de la persona, sense especificar el que és ni on es troba, sinó només pel que fa una cosa que, vingui d'on vinga, sorgeix de nosaltres mateixos, és també el nostre fruit. Feliç és qui produeix fruit, aquell per qui la vida és plena. La felicitat pot ser un do, pot venir de fora, però ha de sorgir igualment del nostre interior, ha d'omplir el nostre ser. Aquest anhel és constitutiu de l'home. Hi ha en nosaltres una set de felicitat.
No ens acontentem amb projeccions gratuïtes de desitjos insatisfets. El nostre llenguatge ensopega constantment amb l'enigma de l'univers, i les paraules enigmàtiques recobreixen amb els mateixos mots el que volen dir, són literalment enigmes. El sentit del misteri és inherent al llenguatge secular. Portat al seu últim terme, és un llenguatge místic.

© Copyfreedom 2008 PDL RaimonPanikkar.org © Copyfreedom 2008 PDL RaimonPanikkar.org


"Tavertet...la meva desconnexió des del 2000".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada