diumenge, 29 d’agost de 2010

TENDRESA D'UN MAIG D'AMOR


Maig d'amor

Són certes les paraules que vam dir-nos
certa la primavera del teu cos
i cert l'espill d'amor dels teus ulls negres.

Suau plovia sobre el bosc tendríssim
de pins i diminutes margarides.
Sols el silenci, sols nosaltres sols.

D'aquí a molts anys potser recordaràs
que algú, algun dia, et va estimar moltíssim.
I et pujarà a la gola una dolçor
com una immensa mel, com una música.
La mateixa dolçor que ara jo sento
recordant-te en la meva soledat.

Res no val tant com un instant d'amor.

Gerard Vergés.
*csit 2010, Gianícolo*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada