" "Caballo, manzana, peseta"... un somriure indefens per amagar la incapacitat de reconèixer la interrogació. Sense situació temporal ni espacial, sense afectament aparent, buit de recursos propis de l'afecció personal. Es reformula el nou bateig iniciàtic, s'és infant un altre cop, s'inicia l'impuls, la desinhibició perversa i l'allunyament de la llibertat.
Aixecar-se, tornar a aprendre: a respirar, a vocalitzar, a posar els peus a terra i poder avançar. Perduda autonomia recuperada amb el pas del temps per la constància, per l'esforç de la lluita i per la nova capacitat adquirida de pensar.
Triar l'engany de la vida percebuda, sentir la falsedat de la felicitat atemporal per assolir la recompensa d'abraçar la mirada reconeguda en la suau cadència de tornar a estimar." *csit 2010, ara.*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada