Joseph Bédier: "El romanç de Tristany i Isolda."

El romanç de Tristany i Isolda és una de les històries d’amor més conegudes de la literatura universal que va triomfar a l’edat mitjana i que ha tingut una de les repercussions més grans fins als nostres dies. No se sap qui en va ser el primer autor i ens n’han arribat diferents versions d’aquella època, com la versió de Béroul, la de Thomas o la d’Eilhart von Oberg i la de Joseph Bédier del segle XIX, una de les més modernes.
Però el mite de Tristany i Isolda, el mite d’aquest amor qualificat com a cortès, en què l’amant es converteix en vassall de la seva estimada, aquest mite d’amor romàntic, tràgic i fatal, sempre ha captivat no només el poble, que ja escoltava la història en èpoques medievals, sinó també pintors amb les seves obres, passant per compositors d’òperes fins a arribar als cineastes o dramaturgs que han deixat l’empremta dels amants en les obres respectives, com per exemple, a Salvador Dalí, a Richard Wagner o a Tom Donovan.

***Origen.

L’origen de la llegenda de Tristany i Isolda s’ha de buscar dins el poble celta i, concretament, en tres «estoires» de raptes irlandesos (aitheda): Deirdre i Noisé, Baile et Aillinn i, sobretot, Diarmaid i Grainne. D’aquestes tres belles històries pren model l’autor de la llegenda de Tristany i Isolda.

***Argument.

--CAPÍTOL I : LA INFANTESA DE TRISTANY
“És veritat, van dir: joventut, bella i rient!”

En aquest capítol ens parla del naixement i la infància de Tristany, fill del rei Rivalén de Lionís i Blancaflor. Ella va morir després del part. La frase fa referència a la infància i posterior joventut agradable que va passar Tristany fins el moment en que se'l emporten cap a terres desconegudes per ell.

--CAPÍTOL II : EL MORHOLT D'IRLANDA
“Tristany diu: Ywis et defensaré com un cavaller”

Aquest capítol ens presenta el combat de Tristany amb Morholt. Quan Tristany el venç, ell està greument ferit i pensant-se que està a punt de morir li diu al rei Marc que el fiqui en un vaixell amb la seva lira i que el deixin vagar sense rumb per la mar. La citació fa referència a que Tristany protegirà als 300 nens i 300 nenes de 15 anys d'edat (Si Tristany perdia els havia de entregar a Morholt).

--CAPÍTOL III: LA CERCA DE LA BELLA DELS CABELLS D'OR
“En pres d'or us ho he pagat paraula de cavaller. Del qual he tingut el més gran dolor.”

Una vegada més, Tristany s'enfronta amb un enemic. Aquesta vegada és un drac que ha trobat quan ha arribat a Irlanda (al port de Weisefort). El guanya, i com a recompensa el rei d'Irlanda li fa entrega de la seva filla Isolda la Blonda
La frase vol dir que el rei ha pagat a Tristany amb or (Isolda té els cabells daurats com l'or) i per això sent dolor, perquè veu marxar a la seva filla cap a Cornualla ben lluny d'ell.

--CAPÍTOL IV : EL FILTRE
“No, no es tractava de vi. Era dolor infinit. Aquell que seria en realitat la tortura inacabable al cor. Aquella que els faria mort tots dos.”

La mare d'Isolda prepara un beuratge que Brangiana, la criada, haurà de donar a Isolda quan vegi al rei Marc perquè s'enamorin. Però per error, la ajudanta de Brangiana li dóna a Isolda i a Tristany i ambdós s'enamoren perdudament. Per això la citació diu que no era vi el que els hi estava oferint sinó el filtre d'amor que els duria a la mort.

--CAPÍTOL V : BRANGIANA LLIURADA ALS SERFS
“Sobretot tindrà gran valor tal camisa mal donada quan Iseu mal estimat no portava mai”

Brangiana n'està molt penedida del assumpte del filtre i vol anar al bosc a recollir herbes per fer un beuratge per calmar-se. Llavors Isolda mana a una mena de guies a que l'acompanyin. Però ells es pensen que han de matar-la i com que no són capaços de fer-ho li diuen a Isolda que l'han matat. Aquesta, molt enfadada mana que els castiguin amb pena de mort per haver assassinat a una amiga com Brangiana (però ella està viva.)
La citació fa referència a quan Brangiana es fa passar per Isolda posant-se el seu vestit de dormir i posant-se a llit amb Tristany la nit de noces.” Iseu mal estimat no portava mai” es refereix a la virginitat.

--CAPÍTOL VI : EL GRAN PI
“Isolda la meva estimada, Isolda la meva amiga, en vós la meva mort, en vós la meva vida”

Tristany i Isolda s'amaguen al bosc i viuen el seu amor en secret. La citació vol dir que ell viu per ella i que ell mor per ella (i viceversa)

--CAPÍTOL VII : EL NAN FROCÍ
“Amb el seu propi art va trair el cavaller”

Després del casament del rei Marc i Isolda, els deslleials acusaren Tristany de tenir cites amoroses amb la reina Isolda. Això era veritat, però el rei no s'ho acabava de creure. Per aquesta raó recorregué el nan Frocí, un nan geperut que sabia endevinar l'esdevenidor a través dels astres. El nan geperut l'avisà que aquella mateixa nit Tristany i Isolda es trobarien al verger, un lloc del bosc. El rei s'amagà en un gran pi, esperant que arribessin ells dos. Però una font que hi havia feia de mirall i reflectia la cara del rei, i Tristany i Isolda descobriren que els estava observant. Aleshores feren veure que s'havien trobat per parlar sobre l'acusació que feien els deslleials sobre ells dos, i simularen preocupar-se perquè el rei no pensés malament d'ells. Aquest s'ho cregué i no desconfià més del seu nebot i la reina. La citació ens indica que el nan va trair al cavaller (Tristany) dient-li on es trobava amagat.

--CAPÍTOL VIII : EL SALT DE LA CAPELLA
“Qui veu el seu cos i la seva manera de ser, hauria de tenir un cor mol dolent si no tingués pietat de Isolda.”

En aquest capítol manen cremar a Tristany. Però al final Isolda ho evita. La frase vol dir què qui coneix a Tristany ha de tenir un cor molt dolent per fer-li el què li pretenien fer.

--CAPÍTOL IX : LA FOREST DELS MOROIS

“Hem perdut el món i el món ens ha perdut. Què us sembla Tristany ,amic? - Amiga quan estic emb tu, que hem fa falta? Si tothom estigués amb nosaltres jo només estaria amb tu.”

El primer paràgraf del llibre ens descriu com es troben la parella: amb les robes esquinçades pels esbarzers. Mengen el que troben pel bosc i, encara així, s'estimen, i si es tenen l'un al altre no sofreixen. Un dia els troba Ogrí (un ermità) i li diu a Tristany que si li deixa que s'emporti a Isolda. Ell s'hi nega i diu que el seu món sense Isolda està perdut. La frase diu exactament què quan Tristany està amb Isolda no li fa falta res més.

--CAPÍTOL X : L'ERMITÀ OGRÍ
“ Aspra vida, dolenta y dura: Tants que s'estimen amb bon amor. L'un per l'altre no senten dolor.”

La citació la trobem al llarg del capítol on Tristany reflexiona sobre els seus sentiments, es fa preguntes a ell mateix, les contesta i ell està ben segur que l'amor que senten els està causant dolor, i la vida els està colpejant durament.

--CAPÍTOL XI: EL GUAL AVENTURÓS
“Escolteu vosaltres que veniu pel camí veniu cap aquí cadascun del seu camí. Hi ha dolor més fort que el meu? És Tristany qui hem dóna la mort”

La citació la trobem aclarida quan Isolda diu que Tristany li dóna amor, però mort a l'hora. Aquest capítol és una mica complicat, és l'únic que no he entès gaire bé.

--CAPÍTOL XII : EL JUTJAMENT PEL FERRO VERMELL
“Déu ja ha fet virtut”

El rei els foragità, però Isolda acceptà fer el jurament. Després, aquesta avisà Tristany i li explicà això per mitjà d'un missatger. El dia del jurament, ple de cavallers, entre d'altres el rei Artur i els seus homes, l'esperaven a la Blanca Landa. Tristany, seguint les ordres d'Isolda, es disfressà de pelegrí de manera que ningú el va reconèixer. Allà, Isolda havia de travessar un lloc fangós i, amb l'excusa que no es volia embrutar, va fer cridar el pelegrí (Tristany) perquè l'agafés en braços i l'ajudés a travessar. Aquest ho va fer i a mig camí es va entrebancar expressament. Isolda va dir que el perdonessin, i després va fer el jurament. Però va dir: “per aquests cossos sants i tots els cossos sants que hi ha en el món, jo juro que mai cap home nat de dona no m'ha tinguda en els seus braços, fora del rei Marc, mon senyor, i del pobre pelegrí que, ara tot just, ha caigut als vostres ulls”. Amb això va confirmar que també havia estat amb Tristany, però, com que ningú sabia que ell era el pelegrí, ningú se'n va adonar. Després va tocar el ferro roent i, com que els que havia dit era veritat, no es va cremar. La citació vol dir què Déu ja ha intervingut i “ja ha dit la seva”.

--CAPÍTOL XIII : LA VEU DEL ROSSINYOL
“Tristany canta i gemega de boig com un rossinyol que s'acomiada a final d'estiu amb gran pietat”

Tristany parteix cap a Gal·les, sense Isolda, amb Governal. Per aquesta raó Tristany es torna foll (boig) i fa referència a la citació quan diu que canta i gemega de boig, com un rossinyol que s'acomiada de l'estiu (Isolda).

--CAPÍTOL XIV : EL CASCAVELL MERAVELLÓS
“No us recordeu bella amiga d'un petit regal?”

Després de marxar definitivament de Cornualla, Tristany es refugià a Gal.les, a la terra del noble duc Gilany. El duc Gilany tenia un gos encantat, Petit-Crû, el qual tenia un cascavell amb poders màgics que feia passar les tristeses, penes i angoixes. El duc se l'estimava per damunt de totes les coses, però Tristany volia aconseguir-lo per fer-lo arribar a Isolda. Després de vèncer Urgan el Pelós, el pitjor enemic del duc, Tristany li reclamà Petit-Crû, i l'envià a la seva estimada Isolda perquè no estigués trista per causa de la seva absència. Isolda, després de rebre'l, pensà que era injust que Tristany estigués trist i ella no, i llençà el cascavell al mar. “El petit regal” que diu la frase és el gosset Petit Crû.

--CAPÍTOL XV : ISOLDA DE LES BLANQUES MANS
“Enuig de dona es terrible, tothom hauria d'evitar-lo. Tant fàcilment com neix l'amor, tan fàcilment es converteix en odi ”

Kaherdí li dóna a Tristany la Isolda de les Blanques Mans (com a recompensa de haver ajudat a Hoel) sense que ella sàpigui que Tristany estima a l'altra Isolda. La frase parla d'Isolda de les Blanques Mans.

--CAPÍTOL XVI : KAHERDÍ
“La dama canta dolçament. Acorda la seva veu com al instrument. Les mans són belles i els lais bons. Dolça és la veu i baix el to.”

La frase la trobem gairebé al final de la pàg. 88, quan ens explica que Isolda la Blonda fa dos anys què no sap res de Tristany. Sospira i comença a cantar dolçament amb un to baix, pensant què ella només viu per Tristany.

--CAPÍTOL XVII : DINÀS DE LIDAN
“Bella amiga, així és de nosaltres: ni jo sense vós ni vós sense mi”

La frase fa al·lusió al sentiment que tenen Isolda la Blonda i Tristany. Contra més temps sense veure's pitjor , més buits es senten.

--CAPÍTOL XVIII : TRISTANY FOLL
“El filtre va ser la nostra mort”

El filtre va ser el seu passaport cap a la mort per amor, Tristany es torna completament boig en aquest capítol i la seva vida es va esgotant.

--CAPÍTOL XIX : LA MORT
“L'amor ens va procurar la mateixa mort”

Ara Tristany foll, mor i Isolda arriba i al veure'l ja mort es decideix matar ella damunt del cadàver del seu estimat. De les seves tombes en sortí un arbre del qual les branques estaven unides. La frase diu això: L'amor que sentien l'un per l'altre els va dur a la mort.