dijous, 21 d’octubre de 2010

Cerverí de Girona: "No.l prenatz lo fals marit."

Cerverí de Girona
?, a 1259 — ?, d 1285


Trobador, anomenat realment Guillem de Cervera, adscrit a les corts del vescomte Ramon Folc de Cardona i dels reis Jaume I i Pere II, on percebia salari com a joglar; es mantingué, tanmateix, amb una independència moral rara en un poeta àulic.
D'ell es conserva la producció més extensa de tota la literatura trobadoresca: 119 composicions vàries (pervingudes amb el nom de Cerverí de Girona) i uns Proverbis, en 1 197 quartetes (amb el de Guillem de Cervera), molt coneguts i citats.
En la seva obra troben ampli ressò fets històrics (la revolta dels barons contra Jaume I, l'assassinat de l'infant Ferran Sanxis, l'empresonament de l'infant Enric de Castella, els projectes de partició dels regnes, la croada a Terra Santa), fet que la converteix en un document capital per a comprendre l'ambient i la ideologia de l'època.
El seu estil s'acomoda tant als recursos de la poesia popular com recorre a cançons de forma complicada i de contingut artificiós i intel·lectualitzat, direcció en la qual arriba a veritables malabarismes (versos d'una síl·laba, acròstics alfabètics, plurilingüisme, jocs de paraules).
En to greu moralitza i ataca els rics i poderosos.
La seva poesia amorosa (dedicada a sobre pretz) segueix les normes tradicionals de l'amor cortès trobadoresc, però també és característica la seva misogínia (que recollirà un segle més tard Eiximenis).
N'és remarcable la poesia religiosa, on s'expressa de manera nova i original.
Gran defensor dels joglars, reivindica, però, la seva categoria de trobador (creador, no divulgador).
Cronològicament, és un dels darrers trobadors i, ensems, la seva obra sembla un compendi i resum dels diferents corrents i de les diverses tendències temàtiques i estilístiques de prop de dos segles de poesia provençal.
Domina la llengua provençal, però en composicions de tipus popular hom li troba un cert matís catalanitzant.
Fou molt imitat per poetes catalans posteriors (com el grup mallorquí del Cançoneret de Ripoll i, també, Andreu Febrer).

"No.l prenatz lo fals marit."

Ayçó és viadeyra

No.l prenatz lo fals marit
Jana delgada!

No.l prenatz lo fals jurat,
que pec es mal enseynat
Jana delgada.

No.l prenatz lo mal marit
que pec es ez adormit,
Jana delgada.

Que pec es mal enseynat,
no sia per vos amat,
Jana delgada.

Que pec es ez adormit
no jaga ab vos el lit
Jana delgada.

No sia per vos amat,
mes val cel c'avetz privat
Jana delgada

No jaga ab vos el lit
mes vos y valra l'amich
Jana delgada.

Cerverí de Girona.

"No el prengueu el fals marit, Jana delicada. No el prengueu el perjur, que és un neci ignorant, Jana delicada. No el prengueu el mal marit, que és neci i adormit, Jana delicada. Que és neci i adormit, que no jegui amb vós al llit, Jana delicada. No sigui per vós amat, més val aquell que teniu secret, Jana delicada. Que no jegui amb vós al llit, més us hi valdrà l'amic, Jana delicada."

1 comentari:

  1. podriais enviarme e comentario de texto de este poema ed este señor?? gracias

    ResponElimina