divendres, 22 d’octubre de 2010

IES JAUME MIMÓ ( Cerdanyola )... paradisíac!

"Retrobar-nos amb la M.Àngels un any després i compartir la mateixa visió de l'ensenyament, retrobar alumnes de fa anys a classe i recitar fragments literaris."

Això no és un conte
18/10/10 02:00 - M. ANGELS ALSINA I BOSCH
/ Bescanó (Gironès)

Bescanó Girona .Hi havia una vegada un institut públic on no hi havia aula d'expulsió ni de castigats. No feia falta. No calia fer fora cap alumne de classe. Els fulls de falta s'amuntegaven, plens de pols, en una de les estanteries de fusta de pi de la sala de professors. No calia fer-les servir. Un institut que no tenia més de vint alumnes per aula i on els nois i noies anaven a aprendre i a formar-se com a persones. Potser calia reforçar-los la cultura de l'esforç, però tenien el sentit de la disciplina i del respecte molt ben assumit. Els calia parlar més en català, però estaven atents sempre a la classe, com aquell dia, quan el professor els ensenyava les preposicions catalanes i, en acabat, un alumne va preguntar: “Crec que se n'ha oblidat una, no?... ‘excepte' també és una preposició, no?” Això va fer que el professor de català, als seus quaranta anys, pensés: “És possible que sigui una preposició?”. Sí, un institut on ensenyar no és com predicar en el desert.
Conte contat, conte acabat.

Però això no és un conte: aquest any, a causa de la crisi, he d'ensenyar català en un institut de Cerdanyola. Sóc de Girona i he de pagar –el peatge de l'autopista– per anar a treballar, i he de fer dos-cents quilòmetres cada dia. Però faig tot això amb un somriure, feliç... perquè sé que les classes que porto preparades seran escoltades i aprofitades, i això sí que no té preu. Aquest institut de conte és el meu.

Diuen que els miracles són més freqüents en la literatura que en la vida real, però hi ha una excepció: l'IES Jaume Mimó de Cerdanyola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada