Tenir una relació estable, una parella a qui estimes fa deu anys, una professió que recompensa, una vida sense ensurts...però un dia et preguntes si les coses van massa bé i et planteges sis saps on és la felicitat. La Louise s'endinsa en tot això.
* Fragments:
- "Em sembla que el més apassionant de l'home és la seva fragilitat, una fragilitat damunt la qual hem bastit construccions fabulosament pesants. No volem saber res de la nostra feblesa. Fem esforços gegantins per dissimular-la. Tothom riu en públic, però plorar en públic és incorrecte i sorprenent. No volem mostrar la nostra fragilitat, no la podem mostrar, ja que si ho féssim ens mostraríem despullats davant un món on la nuesa no és admesa. I d'altra banda tampoc no volem que la nostra fragilitat es noti perquè nosaltres mateixos no en volem saber res, la condemnem. I ens ocultem. Ens ocultem als altres i a nosaltres mateixos. Sempre mentim perquè és una garantia per sobreviure. No sé si són aquestes coses les que tu estudies. De fet són coses de les quals no es pot parlar. Han de ser només suggerides i sempre han de quedar incompletes."
- Maeterlinck: "Res no es barreja tant fàcilment com la terra i el cel."
- Josep Pla: "Davant l'espectacle us penetren de mica en mica les idees més lamentables: la petitesa de la forma humana, el sentiment que sou una bola de fang deixada sobre un món implacable. Per això ve de primera sentir tot passejant el soroll de sofregit que surt d'una casa, la riallada d'una noia rossa, el martell d'algú que clava una caixa, la cançó d'una dona que té sobre el pit una boca que mama. Aquestes coses menudes i dibuixades us tornen a l'esperança."
- Bilbeny: "La idea és la inquietud, i la felicitat hi està renyida. Quan el sentiment s'afegeix a la raó dóna un resultat perfecte. La raó afegida al sentiment dóna un pèssim resultat."
- "Deu ser la por de prendre aquest privilegi que tinc d'estar bé."
- "Li agradava sobretot ser a casa, llegir, parlar amb l'Albert, sortir, fer l'amor... No tenia dret a queixar-se. Amb l'Albert compartia il·lusions per la feina, les ganes de viatjar junts, els moments d'intimitat entranyable en què el temps semblava que se'ls fonia als dits, la calma i l'exaltació de veure que els seus projectes s'anaven concretant sense presses i en pau."
- "Pensava en l'Albert. Havien començat a sortir perquè estaven bé junts. I de mica en mica aquella relació es va anar fent més sòlida, es van adonar que els agradaven coses semblants, que es trobaven a faltar quan no es veien i que quan eren l'un al costat de l'altre tot s'enriquia de possibilitats. A la fi es van decidir a viure junts. Ja feia més de deu anys."
- "I certament el que hi havia entre els dos era aquesta emoció de saber-se bé junts, de no desitjar res més que la relació amb l'altre, la complaença mútua pel cos de l'altre, l'alegria de compartir il·lusions i aquella pau immensa i que semblava infinita...
De vegades, la Louise notava que, segons els dies, estimava l'Albert de maneres diferents. Si sortia de la dutxa i ell l'agafava per l'esquena i després li passava la mà pel ventre, se li posava la pell de gallina en notar que els sentiments també podien ser sensacions físiques. En altres moments, mentre eren al llit, la Louise tenia la certesa que estaven junts perquè es necessitaven; ni ell ni ella no serien tal com eren si no s'haguessin conegut; tenien ganes de fer coses semblants en el mateix moment i si s'abraçaven respiraven gairebé amb el mateix ritme, es tocaven en el moment oportú... Però algun cop la Louise també havia sentit per l'Albert una certa estranyesa. No se sabia avenir del fet de conèixer-lo, no acabava d'entendre per què compartien les seves vides des de fa tant temps i amb tanta tendresa. I llavors li agradaven més que mai els pocs cabells que tenia, tan rossos i tan fins, la blancor del pit, la manera com es posava les ulleres... S'emocionava i sentia una barreja d'agraïment i de seguretat encoratjadora. Havien tingut sort de trobar-se, pensava, sort d'estar junts i era fascinant que a ell també li agradés el cos d'ella i la seva manera de ser. En moments així, si l'acaronava, sentia de seguida unes ganes netes de donar-s'hi. Si li passava les mans pels pits notava sensacions agradables a les cames, a l'esquena i als braços... Aleshores el sexe solia ser profund i en sortien entendrits, amb una fatiga relaxada i dolça que els duia a continuar besant-se lentament durant molta estona."
"Potser només és per tenir la sensació que faig alguna cosa perillosa. En realitat el que més m'agrada és dur-lo a casa, saber que estic amb ell i que les meves filles tornaran al cap d'una hora. M'agrada fer l'amor veient les fotos que tenim a la tauleta de nit, m'agrada no canviar els llençols i saber que en poque hores hi han estat dos homes diferents. No sé com dir-t'ho... Dec ser una mica pervertida, oi?."
- "Calen uns límits per percebre la bellesa. Maeterlinck: "Qui diu jo, diu límits."
- Withman: " i amb la mà esquerra us agafo la cintura, mentre amb la dreta assenyalo els paisatges dels continents i la carretera...
Ni jo ni ningú no pot seguir aquesta ruta per tu; has de viatjar-hi tu mateix. No és lluny, la tens a l'abast. Potser sense saber-ho, hi has caminat des del dia que vas néixer..."
- Tolstoi: "Per més sincerament que Anna volgués sofrir, no sofria."
- "No tenia cap motiu per estar amoïnada i, per més sincerament que volgués estar bé, no ho aconseguia. Tampoc no sabia precisar les causes de la seva intranquil·litat. En part tenia la sensació que tot es bellugava massa. Es bellugaven massa i no sabien que la més petita de les coses podia ennoblir les nostres ànimes."
- "No podia mesurar exactament la manera com les miques de claror que li arribaven la feien estar bé."
- "Li respiraven les mans, les cames, el pit, el front. Notava el seu cos damunt la pell, es notava les ungles i el borrissol del braç. Es notava el ventre i es notava els ulls dessota les parpelles, la boca humida i els peus."
"Pobre de nosaltres, deia Carlyle, si només tenim allò que podem explicar i fer veure..."
"Eren trossos de vida arrencats d'una estrebada, falses poetitzacions etíliques, líriques fugides nocturnes amb els cotxes que travessaven els pobles i els estats, perdularis que apareixen de sobte i ens descobrien una cara negra i lamentable de la vida, una música sincopada i atractiva que ressorgia després de pàgines àrides i sense interès."
- "La Karénina es tornava boja de desfici i de culpa: " És que per ventura que hom pot explicar a un altre allò que sent?. Tots volem quelcom de dolç, de bo. Si no hi ha llamins, un gelat brut."
- "El millor de nosaltres es basa en el que no sabem. La incertesa és absolutament real i poderosa."
- "Els trasllats sempre l'havien fascinada. Anar d'un lloc a l'altre era irreal. No tenia cap sentit intervenir en res. No tenia cap sentit precipitar els fets. Es coneixia i sabia que només progressava si disposava de temps, si escoltava, si deixava que al seu voltant les coses canviessin lentament."
- "No podíem passar per les coses i destruir-les."
- "Mentre ell dormia el vaig estimar com mai no he estimat ningú. El vaig estimar més que quan fèiem l'amor."
- "Jo era feliç amb ell adormit als meus braços... quan es bellugava jo m'adaptava a les posicions del meu cos... ell es girava d'esquena i jo m'hi acostava tant com podia, ajuntava el meu cos al seu i l'abraçava. Molts cops dormíem així... El seu cos era més bell i més desitjable que mai. Mentre dormia el vaig tocar... Res, fora d'aquell cos, no tenia importància."
- "Semblava mentida que hi hagués algú més al món i que aquella nit s'acabés al cap d'unes hores."
- "No era el mateix viure junts que veure quan en teníem ganes... Estàvem bé junts, però a tots dos ens agradava més tenir la nostra parcel-la d'intimitat."
- "L'estimava amb bogeria, pensava en les coses que havíem fet junts, en els projectes que teníem, però també pensava en mi mateix. Em sentia sol, mai m'havia sentit tan sol."
- "Sempre mentim perquè és una garantia per sobreviure."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada