*csit 2010, Petiteses d'octubre*
Fragments de Marta Pessarrodona.
*Voldria fer l'amor tant com pugui donar-me'n...
*Vull fer l'amor més que mai i ara...
*Tenia exactament els teus ulls. Què volies dir-me?...
*No fugis mai
del que vindrà, de totes les dones
que seran jo i voldran estimar-te,
encara que no els calgui el comiat
que, avui, a tu i a mi ens trasbalsa.
*Vull perdre'm sempre
d'anys i de dies
mentre, com avui, m'acaricies.
*Sé, per exemple, que estimar és deixar viure l'altre, o no anar a un aeroport, o anar a un aeroport; o que saber és jugar el joc de no fugir mai dels anys d'aprenentatge.
No és sols com a mot que s'assemblen amor/mort, sinó també en la irreversibilitat.
*Dormia amb ulleres.
Llegia molts somnis.
*Vull -i no sé pas si sabré fer-ho-
llançar-me al carrer...
si cal amb armes,
vull fer l'amor més que mai i ara.
No vull tenir un fill
ni vull pas plantar un arbre.
...tot això i més, escoltant la melodia més trista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada