Maria de França: "Lais"

"ROMAN COURTOIS"


A mitjan segle XII, apareix un gènere literari nou que deixa de banda les tècniques orals dels joglars i se centra en les possibilitats que ofereix l'escriptura.
A més, es deixa també de banda el territori de la història i es passa al de la ficció: és el que s'anomena "roman courtois". Manté, pel que fa a la relació amb la literatura èpica, el protagonisme dels herois.
Els romans cortesos estan escrits en octosíl·labs apariats (noves rimades).
Són un conjunt d'històries cavalleresques i sentimentals, inversemblants i fantàstiques sobre la llegenda del rei Artús, la reina Ginebra, els cavallers de la Taula Rodona (Lancelot, Perceval) i els amors de Tristany i Isolda.

De roman courtois, n'hi ha de tres temàtiques o matèries diferenciades:
1. 
Matèria de França, que es relaciona amb la poesia èpica.
2. 
Matèria de Roma, que consisteix en narracions antigues extretes de l'epopeia clàssica grecollatina.

3. Matèria de Bretanya, que permet el desenvolupament de ficcions en terres bretones de la novel·la.

***LA MATÈRIA DE BRETANYA


El "roman courtois" va aconseguir la seva autèntica constitució amb la matèria de Bretanya. Al costat de les traduccions d'obres clàssiques, s'utilitzà la mateixa forma mètrica i la mateixa llengua, el francès, per narrar històries que es desenvolupaven a l'escenari de l'antiga civilització celta i els protagonistes de les quals ostentaven noms d'origen cèltic. gades imprecís, i la geografia sol ser llunyana, exòtica i fantàstica.  

Dins de la matèria de Bretanya, podem distingir tres temàtiques diferenciades: bretona, tristaniana i artúrica.

***ELS LAIS


Els lais escrits per Maria de França són narracions tretes del folklore i de la literatura oral. Maria de França va sentir recitar les històries, amb acompanyament d'instruments musicals, als cantaires bretons que circulaven per la Petita i Gran Bretanya. Aquestes narracions reben el nom de lais (mot d'arrel celta que significa cançó) i es van fer per tal que els homes no oblidessen els esdeveniments que s'hi descriuen.

"Maria de França ens recorda d'on ha tret el material dels contes que ens explicarà: ha sentit recitar les històries, amb acompanyament d'instruments musicals, als cantaires bretons que circulaven perla Petita i Gran Bretanya. Són narracions que reben el nom de "lais" ( mot d'arrel celta que significa "cançó" ) i que van ser fetes, ens afirma encara, per tal que els homes no perdessin memòria dels esdeveniments de què s'ocupen....van tenir un èxit regular...circularen per dominis lingüístics diversos."
"Ha donat forma i estructura a unes històries sentides, ben cert, però fent-les seves, amb esforç i ofici. I per començar, les ha immergit al seu món, un món de recent configuració, el de la societat cortesa que van anar teixint, tot al llarg del sXII, la cançó trobadoresca i les primeres novel.les."
Fragment extret de la presentació de Jaume Vallcorba, dins: Maria de França, "Lais."

Maria de França no es considerava l'autora dels "lais", sinó dels contes que en narraven l'aventura. Però aviat el públic va donar el nom de "lais" a les seves obres, que es coneixen amb aquest nom.