divendres, 28 de gener de 2011

Arriscar-se.

Text extret de l'IES Forat del Vent ( Cerdanyola ): el maig més agraït, la literatura dels clàssics sota l'arbreda i fora de l'aula.

"Riure és arriscar-se a semblar un ximple.
Plorar és arriscar-se a semblar un sentimental.
Cercar a l’altre és arriscar-se a comprometre's.
Expressar els sentiments és arriscar-se a ser rebutjat.
Exposar els somnis davant una multitud és arriscar-se a ser ridícul.
Estimar és arriscar-se a no ser correspost.
Avançar davant obstacles aclaparadors és arriscar-se a fracassar.

Però s’han de córrer els riscs perquè el perill més gran a la vida
és no arriscar res. La persona que no arrisca res no fa res,
no té res, no és res. Podrà evitar el sofriment i la tristesa,
però no pot aprendre, sentir, canviar, créixer ni estimar.
Solament és lliure la persona que s'arrisca."


"Tornar-se aixecar després de caure, canviar-te a tu mateix si el món roman quiet. Llençar-se a viure l'instant, sentir el batec constant del cor, no pensar en el demà. Créixer fent etern cada instant i deixar de pensar que el demà ja arribarà."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada