És un espectacle biogràfic que narra la vida de l’escriptor valencià Vicent Andrés i Estellés, basant-se en els seus propis textos autobiogràfics i d’aquells que el van envoltar. L’adaptació teatral inclou els seus principals poemes musicats en directe per Miquel Gil, dansa clàssica a càrrec de la seva néta, i fins i tot entrevistes en audiovisual sobre una gran pantalla de tul que li atorguen un toc documental. És a dir, és un espectacle que combina la narrativa documental i la dramàtica, amb projeccions audiovisuals i música en directe. Està concebut i estructurat com un concert de música popular amb guitarra, veu, orador, contertulià, cantinera, ballarina i vídeo.
Un sextet peculiar per recórrer l’existència d’un poeta únic!
"Poseu-me les ulleres" és l'últim vers en què Vicent Andrés Estellés demana com vol que sigui el seu enterrament. Hipocondríac, però amb una entranyable manera d'explicar-se i sempre amb ironia, vol descansar amb les ulleres al fèretre. Pep Tosar feia més de 20 anys que pensava en fer un treball que definís la trajectòria vital i alhora poètica d'Estellés. Necessitava, per respectar el parlar valencià, trobar complicitat amb un grup autòcton. L'any passat, va estrenar amb el grup Teatre Micalet un muntatge que, tot i ser poètic, va aixecar les ires dels valencians que volen trencar qualsevol relació cultural amb el Principat. Uns desaprensius van escriure “Fora catalanistes”, a la façana del teatre d'aquesta companyia. Joan Peris, membre del grup, deia ahir que l'han deixat escrita, orgullosos de l'insult.
Estellés està molt desaparegut a les llibreries, a excepció del recull Llibre de meravelles. De fet, l'obra s'inspira en la prosa poètica amb què Estellés va escriure la seva autobiografia, uns llibrets que ara són, pràcticament, il·localitzables.
Estellés va ser més reconegut a Barcelona que no pas a València. A Burjassot, el poble on va néixer, han posat el seu nom al carrer que va al cementiri i Tosar hi va trobar una pintada insultant recent. El director té clar que el Principat va reconèixer i respectar més Estellés (va rebre el Premi de les Lletres Catalanes 1978 i abans, la Lletra d'Or (1974) i la Crítica Serra d'Or (1975), que no pas la seva València, “on va viure com a enemic”. Peris reclama a Barcelona que sigui la capital de la cultura catalana, més enllà del Principat. Una labor que no sempre compleix, ignorant la producció cultural de les Balears i del País Valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada