Quim Monzó, "Mil cretins."

A/a: La docència del cretinisme.
"Un tall."

El Toni entra a classe corrents, amb els ulls esverats i un tall al coll. És un tall profund i ample, del qual vessa sang, més que vermella, d’un granat brillant. A simple vista i sense la verificació oportuna un hom diria que, com que la carn s’ha obert, el trau —que, al principi, devia ser una línia mil·limètrica— té ara una amplada de dos o tres centímetres. La llargada podríem situar-la en vint o vint-i-cinc, ja que comença sota l’orella, baixa pel coll i acaba a l’altura del pit, una mica més a la dreta de l’estèrnum.
—M’han tallat amb una ampolla trencada.
La sang li regalima pel coll i li taca la camisa blanca de l’uniforme. També té el coll de l’americana xop de sang.
—A veure. ¿Aquestes són maneres d’entrar a classe, Toni?
—És que el Ferran i el Roger, senyor, han agafat una ampolla trencada que hi havia a prop de la màquina de begudes, me l’han clavada i...
—Com s’entra a classe, Toni? ¿És així com s’entra a classe? ¿De qualsevol manera, s’entra a classe? ¿S’entra a classe sense dir «bon dia»? ¿És això el que hem après a escola, Toni?
—Bon dia —diu el Toni mentre col·loca la mà dreta contra el tall per intentar aturar la sang.
—Fa molt de temps que, en general, els costums han anat degenerant, i no és pas culpa vostra, ho sé. També és culpa nostra, de les institucions que no som capaces d’oferir una educació que fonamenti personalitats educades en el rigor i la responsabilitat. Però també és culpa de la societat, és culpa de tants de pares que exigeixen que l’escola supleixi l’autoritat que ells són incapaços d’exercir. Tu, Toni, només n’ets una mostra, un gra de sorra a la platja infinita del desgavell universal. ¿On és el rigor d’antany? ¿On són els detalls bàsics d’educació, d’urbanitat, que us hem inculcat dia rere dia, des que vau entrar en aquesta institució? Sé que a molts altres centres educatius es practica una educació més laxa, i que, essent impossible ara un aïllament total de cada individu, i coneixent la tendència que té el jovent a barrejar-se i confraternitzar, sé, per tots aquests motius, que, per més que la nostra institució lluiti per educar-vos d’una manera exemplar, si nosaltres som els únics que us inculquem unes normes, teniu massa a l’abast el perill d’encomanar-vos de la laxitud dels altres.
—És que estic tot ple de sang, senyor.
—Ja ho veig. I també veig com estàs deixant el parquet. Per no parlar de la camisa, i de l’americana. Ja saps que m’agrada que l’uniforme estigui sempre impecable. Però d’això en parlarem després. Ara vés a recepció i demana al senyor Manolo el pal de fregar i una galleda d’aigua, i procura no anar regalimant sang per tot el passadís, que també l’hauràs de netejar.

Quim Monzó. Mil cretins. Barcelona : Quaderns Crema, 2007