Joan Roís de Corella: La balada de la garsa i l'esmerla.

"La balada de la garsa i l'esmerla."

"Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
penatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no és al món poeta tan il·lustre,
que pogués dir llaors de tal perla;
i, ab dolça veu, per art ben acordada,
cant e remor, cantaven tal balada:

Del mal que pas no puc guarir, si no em mirau
ab los ulls tals, que puga dir que ja no us plau
que jo per vós haja a morir.
Si muir per vós, llavors creureu l' amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu la trista mort
d' aquell que ara no voleu;
que el mal que pas no em pot jaquir, si no girau
los vostres ulls, que em vullen dir que ja no us plau
que jo per vós haja a morir."

Joan Roís de Corella.