dijous, 6 de gener de 2011

Il·lusió de nens.




"Poema d'il·lusió."

Quan vingui aquell dia
Seré tan feliç com el dia que vàreig gronxar-me en Tu
En el núvol blau cel dels Teus somnis.
En el nostre núvol que s'havia evadit del món
A plena nit
Deixant un ròssec d'estels
Que feien més infantil el cel de Nadal.
Partíem
I llançàrem, resplendents, les bales de cristall
Dels nostres jocs infants
Que restaren suspeses en l'atzur
Perquè tenien ales com la meva il.lusió.
El món giravoltava darrera nostre, en follia...
I nosaltres -tan sols!-

Ens en riguérem d'aquell giravoltar tan foll
I d'aquells que giravoltaven fins al desvari i a la febre...
D'aquells que no es podien evadir com Tu i com jo
Perquè mai no havien tingut ales
Per enfilar-se en un deliri de somni.
Ara m'adeleiteria novament
Que gronxessis el meu record en els Teus somnis de nit,
Dalt del trapezi del Teu fantasiar.
Ara el Teu somni seria daurat
Com les Teves carns daurades d'estiu
Que les neus de l'hivern faran acolorir de rosa...

I m'adelitaria que em gronxessis en el Teu son
Perquè així el meu record reposaria ben a la vora
Del Teu caparró d'infant
Amb un aire prim de distàncies
Fins a la seda dels Teus cabells...
I seria feliç fins aquell dia
Que tots dos resplendirem d'una mateixa il.lusió
I les nostres ales ens duran lluny del món
Que giravolta en follia...
Aleshores que tindrem un sol horitzó
Davant del nostre mirar...
Que quan vingui aquell dia...

Josep Janés i Olivé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada