*csit 2010, 18/11*
"No és egoisme, és salut."
"Sovint, i més encara,
necessito restar sol…
No és egoisme, és salut.
Necessito el silenci
i sentir la soledat
i poder escoltar el meu cos
i el meu atorrollat pensament.
Necessito tancar els ulls,
relaxar el meu cos,
repassant-lo mentalment,
allargar la respiració,
sentir el batec del meu cor…
Necessito deixar
que flueixin pensaments,
precocupacions i fites…
No és egoisme, és salut.
Després obro els ulls, satisfet,
preparat per seguir la marxa:
per compartir la vida,
per donar i rebre,
per ferir i ser ferit, sovint
sense intenció.
Demà ho tornaré a fer ,
segur…
No és egoisme, és salut.
Joandemataro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada