dijous, 27 de gener de 2011

Remei.

"1996, fugida a Madrid sense remei per gaudir-los en directe." "csit 1996."
"Algú pot donar-me algun remei, un remei si us plau. Perquè si hi hagués algun remei m'agradaria tenir-ne prou per complaure'm". Black Crowes.



XXI

Sense remei, ja ho sé, sense solta ni volta
t’estimo. No hi ha cap ni peus ni centener,
que tot és u al festanyal de l’aigua:
destral i bosc, vi i sang i el pa i la boca.

El gual i la riuada, la rosa i les tisores,
les tovalles i el llit, la font i el raig de set.
Torre esfondrada i arc tesat al cel.
Damunt la runa morta, la rosada que crema.

Sense solta ni cap, ni volta ni remei,
les petites abelles que fan mel del meu cos,
l’avenc fosc entre arbredes, l’amor que hi perd el pas.

La riuada i la font, la boca, el vi i la set.
Runa, sang i destral, el bosc i la rosada
i el foc que ha provocat aquest incendi d’aigua.

Maria Mercè Marçal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada