Qui ens devia parlar del paradís?.

"RETROBAR-SE AMB EL PARADÍS."

Extret d'Avui.cat, 10-1-2011.
“Els alumnes sempre han alimentat la meva poesia”.
"Com es pot exercir de professor de literatura? Fent una mica de trampa."
DANIEL NOMEN I RECIO GUANYADOR DEL XX PREMI BETÚLIA DE POESIA.Fa 24 anys que encomana la seva passió per la literatura a generacions de badalonins i badalonines que han passat per les aules de La Llauna. Des de fa una dècada el fruit d'aquesta passió són també deu llibres de poemes publicats. El darrer, Qui ens devia parlar del paradís? (Viena), reconegut amb el premi Betúlia de poesia, es va presentar dijous a Badalona
Acumula deu premis literaris i deu llibres publicats en deu anys.
És el meu sistema de treball. No em veig anant a una editorial a demanar que em publiquin els poemes.
-Després de més de vint anys de trajectòria docent a Badalona, què representa guanyar el premi Betúlia?
De tots els premis que he guanyat és el que em fa més il·lusió perquè és el que sento vitalment més proper, per la meva vinculació amb la ciutat. He fet classe a centenars de ciutadans i ciutadanes de Badalona i m'he sentit sempre molt ben tractat. Aquest premi és l'ocasió de retornar-los alguna cosa amb el que em sembla que és el millor que tinc, l'art de la meva poesia.
-Ha estat un any amb una gran participació i després que en l'edició anterior es declarés desert per manca de qualitat dels originals presentats.
Tots els premis oberts i lliures tenen el seu mèrit. És cert que el premi Betúlia té fama d'exigent. Jo m'hi havia presentat quatre vegades amb llibres que després han fet fortuna en altres premis literaris.
-El llibre Qui ens devia parlar del paradís? no parla només de paradisos.
El títol apareix desglossat en les dues parts del llibre. La primera parla de la degradació del món, mentre que la segona obre una porta a l'esperança a través de la poesia, l'art i el binomi amor-desig.
-Assegura que en temps difícils cal buscar arguments per a l'esperança. Aquest llibre ajuda a trobar-los?
M'ofereixo com a punt de partida i que cadascú faci la seva pròpia reflexió. Jo només dono lliçons quan faig de professor. Aquí explico el que intueixo.
-El llibre està dedicat a alumnes. Docència i poesia es retroalimenten?
Absolutament. Amb els alumnes sempre he trobat la il·lusió de viure dels adolescents i això m'ha ajudat i ha alimentat la meva poesia. Al mateix temps, el que he escrit m'ha servit com a experiència per explicar millor què és la literatura i m'ha permès continuar lligat a una feina que en els darrers anys s'ha degradat molt.
-És cert que el nivell dels estudiants cada cop és més baix?
Sí, però no només per culpa de l'ensenyament. És la societat que està pitjor. A les escoles s'hi ha instal·lat la frustració, que ha creat una dinàmica de supervivència.
-En aquest context com es pot exercir de professor de literatura?
Fent una mica de trampa. La literatura parla de coses com ara l'amor, de les necessitats i els problemes, i això els alumnes ho escolten. Per això penso que la literatura no és una assignatura difícil.