Guillem de Berguedà (1138-1196).

"És Guillem de Berguedà el més notable dels trobadors nascuts a Catalunya i un dels poetes catalans de més personalitat. [...] Fill primogènit de Guillem, vescomte de Berguedà, i de Berenguera, el nostre trobador apareix ja atestat l'any 1143." (Riquer, p. 74).
Als cançoners dels trobadors que es conserven hi sol figurar una breu vida. "Apareix com a propietari de cinc castells: el de Puig-reig, el de Montmajor, el de Casserres, el d'Espinalbet i el de Madrona [...] el veiem participar activament en lluites feudals". A la "vida" de Guillem de Berguedà llegim: "Bons sirventes fetz, on disia mals als uns e bens als altres, e vanava se de totas la dompnas que.il sofrion amor [...] ac guerra ab Raimon Folc de Cardona, qu'era plus rics e plus grans que el; et avenc se qu'un jorn el se trobet ab Raimon Folc et aucis lo malamens" Per aquest fet fou desposseït, i per això, l'antiga vida provençal diu que, "durant molt de temps Guillem de Bergbuedà fou mantingut, o acollit, pels seus parents i amics, però que tots l'abandonaren per tal com violava llurs mullers, filles i germanes, i que només l'acollí Arnau de Castellbò." "Una altra composició de Guillem de Berguedà ens col.loca el trobador al costat de Ramon Guillem de Montcada, aquell qui el 16 de febrer de 1194 assassinà l'arquebisbe de Tarragona Berenguer de Vilademuls, el qual, com ja sabem, era enemic del nostre trobador. [...] No té res d'estrany, doncs, que Guillem de Berguedà visqués en constant neguit, voltat de mortals enemics, perseguit pel poder reial i sempre al costat de barons rebels." "I tampoc no té res d'estrany que Guillem de Berguedà, segons informa la seva antiga vida provençal, morís assassinat per un peó ("e puois l'aucis uns peons"), o sigui a mans d'un soldat, no d'un cavaller. La mort del trobador s'esdevingué entre els anys 1192 i 1196". (Riquer, p. 75 a 78).

"Ens han pervingut vint-i-vuit poesies de Guillem de Berguedà, dos debats poètics i una lletra en vers. [...] el que impera en el cançoner de Guillem de Berguedà és l'odi, passió, cal confessar-ho, que entre els trobadors és més sincera que l'amor, i en el cas del nostre poeta és sinceríssima per tal com les persones blasmades són un poderós veí, el bisbe de la seva diòcesi i un membre d'un noble llinatge" (Pere de Berga i el bisbe d'Urgell).

"El cicle contra Pere de Berga consta de tres poesies, i sens dubte ha de situar-se entre els anys 1170 i 1175. Pere de Berga era un poderós senyor les possessions del qual afrontaven amb les de Guillem de Berguedà i la seva família [...] Amb l'afany de ridiculitzar-lo el poeta el sol designar amb el senyal o pseudònim de Mos Sogres, "mon sogre" [per fer avinent que ha tingut relació amb una filla seva] el trobador apareix en aquestes poesies com un fervorós enamorat d'Estefania, la muller de Pere de Berga; i com sigui que aquest és Mos Sogres, no tindrà cap inconvenient a cantar la bellesa d'aquella anomenant-la Sogra." (Riquer, p. 79)
En uns versos diu:
A vos m'autrei [em lliuro], bona dompna de Berga,
vos etz fins aurs, e vostres maritz merga.

"El cicle contra el bisbe és agre, violentíssim, i hi apareix el llenguatge més cru i més obscè que mai emprà Guillem de Berguedà i que sens dubte mai no superà, en aquest aspecte, cap altre trobador. En aquestes poesies no hi ha burla ni ironia, sinó l'insult nu, sense pal.liatius ni metàfores, la indignació destemperada i una ferocitat denigratòria que no cerca tan sols fer riure l'auditori, sinó, sobretot, fer-lo participar d'un odi pregonament sentit. [...] El bisbe és acusat de salvatges violacions de dones [...] i d'homosexual." (Riquer, p. 82).

Cinc poesies integren el cicle contra Ponç de Mataplana, que és objecte de sarcasmes. Ara bé, quan Ponç de Mataplana mor lluitant contra els sarraïns, ell escriu un plany molt sentit.

"La lírica cortesa i amorosa no és absent al repertori de les poesies de Guillem de Berguedà conservades. [...] El nostre trobador freqüentà diverses corts, algunes d'elles molt lluïdes: les reials de Barcelona i de Castella, de Ricard Cor de Lleó, les vescomtals de Castellbò i de Cabrera, les dels Montcada d'Ausona i tal vegada les dels comtes d'Empúries. [...] Cal tenir ben presents aquestes dues facetes de Guillem de Berguedà: el calumniador i el cortès, el groller i l'elegant, el vassall rebel enfront del seu rei i el vassall amorós davant la dama, el trobador que escriu, sense immutar-se, la més gran obscenitat i el poeta que compon versos delicats. [...] Quatre són les cançons amoroses de Guillem de Berguedà que conservem" (Riquer, p. 86-87).

Ruta poètica: Guillem de Berguedà.

El Santuari de Santa Maria de Queralt es troba al capdamunt de la Serra de Queralt. Està situat a una alçada de 1200 metres. Per la seva peculiar ubicació se l'ha anomenat el 'balcó de Catalunya'. L'amplitud del seu paisatge i les sensacions que provoca justifiquen pujar a Queralt. L'indret on avui s'aixeca el santuari correspon, segons que sembla, a l'espai que hauria ocupat el castell de Guillem de Berguedà.

-Blog sobre Guillem de Berguedà.: biografia, poemes, mapa dels trobadors.

-Escolta: Titot musica Guillem de Berguedà: "Cançoneta lleu i plana."