Joan Ferraté: "Tretze de l'arxiu de Cavafis."

*csit 2004, Montseny*

Setembre del 1903
Almenys, que ara m'enganyi amb fantasies;
que el buit no senti de la meva vida.

I hi vaig ser tan a prop tantes vegades.
I que encantat, que covard que era;
per què amb els llavis closos em quedava;
i el buit dins meu plorava de la vida,
i anaven endolats, els meus desigs.

Tantes vegades, tan a prop
dels ulls, dels llavis de l'amor,
del somiat cos estimat.
Tantes vegades, tan a prop
( Gener de 1904 ).

Desembre del 1903
I si del meu amor no puc parlar-
si no dic res dels teus cabells, dels ulls, dels
llavis;
amb tot, la teva cara, que guardo dins l'ànima,
el so de la veu teva, que guardo en el cervell,
els dies de setembre que ocupen els meus somnis,
m'emmotllen i matisen les frases, les paraules,
sigui quin sigui el tema, el pensament que
expresso.
( gener 1904 ).

A "Tretze de l'arxiu de Cavafis." Joan Ferraté compila tretze poesies de Cavafis, extretes de "Poesies inèdites", 1882-1923, publicada el 1968 a Atenes a cura de G.P. Savvidis.
L'any 1903 va ser un any crític en la vida de Cavafis i de retruc, en el desenvolupament de la seva poesia. Va fer 40 anys i va conéixer A.M., un jove escriptoret elegant, amb ulls de xai, a Atenes a finals d'estiu d'aquell any. Tot això va dur a Cavafis, l'home sense dona, a desfer-se de tot escrúpol i a acceptar, d'ençà aleshores, com a part integrant de la seva vida i com a tema principal de la seva poesia, la plenitud del seu desig.