L'Olívia Kessler és pianista i es troba a la recerca d'una casa. Fa un periple musical i arquitectònic per aconseguir una casa acollidora i la seva llar, passant abans per veïnats delirants, barris perillosos i per barris carregats de romanços.
"i és ara aquí on comença tot..."
"Anar cap a la Història no és "marxar de casa" sinó "tornar a casa." H.G. Gadamer, Veritat i mètode.
"A qui li importa que les façanes estiguin guenyes i que plorin pels ulls que no tenen? Ulls per a què si no hi ha res a a veure?."
"La llibertat consisteix a sortir de casa per anar a comprar. L'edifici de formigó modern no està pensat per al lumpenproletariat...sinó per encaixar consumidors obedients, esclaus bancaris i pares responsables. Malgrat les revolucionàries promeses dels seus ideòlegs, l'estil internacional de classe mitjana proporciona un estat de semifelicitat i sempiestupidesa que no promou cap satisfacció més enllà de la simple utilitat."
"La misèria és com una etiqueta mal feta. No es planifica: xoca contra les seves víctimes quan ja no hi ha res a fer."
"Les guerrilles urbanes entren i surten de les torres de barracons i es barallen amb les tropes de delinqüents i d'obrers en atur que estan aquarterades als bars."
"Si no fos cert que de nit, quan res no dorm, la follia és pitjor..."
"Els pisos de segona mà no són prou apreciats. A la gent li agrada encetar el vi."
"Al pis pilot hi ha dues parelles joves i indecises que no gosen tocar res. Una tercera s'estima més besar-se que rebaixar-se a comprovar la qualitat de la construcció."
"Deixem alguna cosa sense acabar per ajudar-los a personalitzar el seu propi pis."
"Els burgesos que no se'n volen anar del seu pis de sempre, del seu barri elegant de sempre i de la seva seguretat de sempre. I, si no són reaccionaris descarats, són reformistes liberals que perden el cul per un dissenyador de luxe. Però els treballadors volem una altra cosa, veritat? Aires nous, llocs nous, idees noves, cases simples. Ara: ens el foten tant com poden, el nostre esperit revolucionari; sí que ens ho han fet gruar, sí, collons..."
"No busca una casa per convertir-la en pura animalitat ( menjar i dormir ) sinó per a consagrar-la com a lloc de creació."
"Mies van der Rohe deia que la casa del nostre temps no existeix. La frase es pot capgirar...la casa del nostre temps sí que existeix, però no és la que l'home es mereix. Hi ha massa edificis del nostre temps i massa pocs per als homes del nostre temps. La gent viu alineada a casa seva com si la inhabités."
"La gràcia és la combinació, com si vestíssim amb formes noves paraules antigues. Els llocs on conflueixen el passat i el present són més interessants que els monocordes, els que s'han tornat museístics o els que encara no poseeixen una ànima pròpia."
"Jo, encauada, em sento com un escarabat; m'estimo més fer vida d'ermitana i posseir un mar de solitud inacabable. En les ciutats no puc respirar. Els carrers se'm cargolen a la gola. Els sostres dels pisos m'ofeguen. Vull aire! I llum!."
"Els llibres romanien incandescents i expectants a les espurnes de noves lectures, i abraçaven la butaca que presidia l'habitació com la llenya d'un segon foc a terra."
"Pinta'm una habitació, pintor, recità mentalment... i posa-hi tot el que puguis: posa-hi molts llibres, pinta'm un bon foc i mobles senzills com convé a algú de lletres i sobretot, pintor, prop del foc, pinta'm una taula per prendre te infinit."
"S'estima més les espelmes per poder folgar i adormir-se amb la mateixa olor de cera ardent que, com diu ell, han respirat durant tants segles els reis i els poetes."
"L'amor, i perdoni'm que m'expressi amb termes tan íntims, és absolutament necessari en un espai tan canviant i pretensiós...M'ofego! Sento el vertigen de la llibertat!... La llibertat de compondre era el començament de la seva ansietat, des de fora semblava que compongués amb total llibertat tot el que li donava la gana, però en realitat no sabia crear el que realment volia. El desfici era la fi de la seva llibertat, l'angoixa d'una creació imperfecta que la torturava i la feia la seva esclava."
"Al camp el cel és per tothom... En les metròpolis el cel és un bé escassíssim al qual s'ha de renunciar per tal d'afavorir la tristesa i la infelicitat... Un home de ciutat pot passar dies i setmanes sense mirar-lo, sense parar-hi esment, està massa atrafegat, massa desil·lusionat, massa trist."
"Et mancaran els enlluernaments amorosos i, després, els eclipsis dels comiats. Arribaràs a enyorar els paisatges acadèmics i, sobetot, els núvols que es transformen en altres núvols d'hora en hora."
"La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l'aire. Mira, s'obren trenta-set horitzons rectes i prims." Gabriel Ferrater, Les dones i els dies.
"Les finestres són un signe de progrés...una casa amb moltes finestres és una casa sense pors, oberta al món i a tot allò que pugui passar."
"La gent amorrada darrere l'espieta i tancada amb pany i forrellat morta de por és un símptoma clar d'involució de la nostra civilització."
"La finestra té un caràcter semiimpermeable ( veure sense ser vist ), i un caràcter de frontera a mig camí entre el dins i el fora tal com encarna la gelosia. La gelosia que atansa i separa ha auspiciat des de converses galants i fins a confessions religioses... les finestres són la mesura de l'espera, l'ampit de la contemplació, el marc del treball del poeta. La finestra de l'artista emmarca la realitat, la retalla i l'observa de lluny sense tocar-la. La finestra és la seva obertura al món i també el seu refugi contra els excessos de fora, perquè la majoria d'artistes no pinten a l'aire lliure, sinó a dins de casa, amb més o menys llibertat, però sempre al teu aire. La finestra l'informa del món però, alhora, l'ajuda a no involucrar-s'hi gaire. Les finestres dels artistes són les ulleres de la seva saviesa, de la seva debilitat i de la seva bogeria, perquè l'artista no veu directament sinó que mira a través dels cristalls i dels vidres d'augment: filtrant, alterant i manipulant. "
"Què és millor, que sobrin notes o que en faltin? L'art és l'invers de la realitat. A la bona música n'hi falten sempre perquè té la capacitat d'haver creat un món imaginatiu ( sensual o intel·lectual ) que sobrepassa els límits de la partitura. Quan s'acaben els acords d'una peça, l'oient ha de desitjar-ne més i lamentar-ne el seu final. Aquest plaer inacabat i insatisfet serà la causa que el farà tornar a escoltar o a compondre música."
"S'ha de ser molt curt per anar a un pis i no saber veure com són els que hi viuen. Ens obren la porta i, a l'instant les cases se'ns despullen."
"L'amor una mentida, un truc per enganyar-se; una pianola de repertori limitat, sempre amb la mateixa música. La vida també tenia un repertori limitat, sempre la mateixa cançó, amb unes tecles de robot que funcionaven soles, un mecanisme barat simulant sentiments de fàbrica."
"M'HAS OBERT LA PORTA TANTES VEGADES EN LLOCS TAN DIFERENTS, CASA MEVA."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada