Joan Barril: "Sobre l'amor." + Fragments.

*csit 2005, Cantàbria*
FRAGMENTS:

"L'amor és en realitat una revolta de l'esperit que mai no coneixerem amb les eines que tenim a l'abast."

"Aquells que consideren que els seus sentiments no poden sortir de la caixa forta on un dia van decidir tancar-los ho tenen clar. Són aquells que entenen el plor com una feblesa, la confidència com una vergonya i l'alegria explícita com una frivolitat."

"Enorme incògnita que genera les tristeses més grans, que ens dóna sentit gran a la petita vida, que ens apropa a les bèsties més ferotges i que ens fa desitjar la mort de l'àngel que mai no hem estat. Estimar, voler, sentir com la corda de l'amor es desfila. La galta al palmell de la mà, l'estremiment davant uns ulls que tenen el nostre rostre dins de l'iris, el silenci compartit, el sol que s'alça sobre l'horitzó sorrenc de la seva cintura nua i adormida, la ràbia de l'espera, l'abraçada dels peus a les fondàries del llit, l'orgull de saber-nos nostres i la trencadissa esmolada de la fi... I mai no aconseguirem definir amb paraules allò que només es pot escriure lentament sobre la pell."

"Se'ls veu dinar, sols, buscant al fons del plat els contorns de la dona que mai no han tingut...l'home que dina sol només demana coses llegides perquè entén la seva vida com una novel·la."

"Hem d'entendre que no hi ha amor culpable."

"L'amistat...es manifesta de moltes maneres, però desapareix quan la confiança es trenca. L'amic...és l'ambaixador de l'amic absent, algú que rep la condició d'amic per defensar el bon nom del que no hi és, per complir el paper que li correspon, per fer dipositari de les vivències més íntimes o, a vegades, simplement per transportar paquets, paraules o sentiments... quan això passa, el viatge es dignifica i l'amistat es torna sublim."

"I la casa és plena dels records de la persona estimada que ens ha portat fins allà. És aleshores quan ens adonem que no estàvem transportant sentiments morts, sinó que per al receptor aquests sentiments són encara tan vius com els que l'amic o la parella mandant diu sentir pel mandatari."

"Ens sentim hereus de les abraçades i dels petons que es van fer abans de la nostra aparició en el seu petit món. Hem comprat unes flors i hem posat les nostres mans al servei d'unes mans que haurien volgut ser allà."

"Que un altre es preguntarà qui érem i què vam significar per a la dona que ell estima. I que algú, demà, caminarà, estimarà i acariciarà la pell que nosaltres estem estimant i acariciant avui. I potser hi veurà també les nostres traces. I ens agradarà també que ens agraeixi el temps que vam dedicar a construir-nos mútuament."

"Caldrà fer memòria dels espais de l'amor. I mai no en trobarem cap que ens hagi repugnat, perquè l'amor tot ho salva i tot ho dignifica, diuen... l'espai de l'amor és el paisatge petit que s'alça darrere de la caena sorrenca del cos de l'altre retallat sobre la llum de l'alba, quan ja tot està fet i quan queden tantes coses per fer encara."

"Potser unes espelmes que tremolin per confondre'ns i no saber on comença l'un i on acaba l'altre. Potser un mirall en penombra on entreveure el pinzell de la carícia regalimant en blanc com el color més bell de l'aquarel·la."

"Perquè el més bonic de l'amor i dels seus paisatges no és altra cosa que l'evidència del record i l'impuls de tornar-hi, encara que els propietaris hagin apujat la tarifa."

"Una cançó d'amor no ho és mai quan s'estima, sinó quan es recorda... Sense cançons d'amor no tindríem paraules d'amor i no sabríem desembarassar-nos de sentiments que a vegades necessiten paraules que serveixin de pont entre el desig i la carícia... mentre estimem -o creiem estimar- nedem en aigües tèrboles. La cançó d'amor ens fa transparents i simples. Ens crèiem artistes d'amors complicats i potser només som petits infusoris unicel·lulars que ens movem per instint."

"Durant una setmana, entre el vi i les roses, em vaig sentir un heroi romàntic, d'aquells que escriuen poemes sobre l'esquena nua de les seves companyes de somnis i diuen paraules que duren el que duren els pètals fins que cauen sobre els tapets... a les novel·les d'amor hi ha tots els gestos que hem fet i els que potser no ens atrevirem a fer mai."

"L'amor, en realitat, potser no és estimar sinó estimar-nos...ens sentim més satisfets dels rituals de l'amor que no pas de l'amor en ell mateix... I allà ens quedem. Tancats amb una joguina que sempre acaba jugant amb nosaltres."

"Necessitem l'amor per donar-lo o per rebre'l? Estimem l'altre o ens estimem a nosaltres quan ho diem?"

"Falten catalitzadors que facin reviure per un instant el record de l'amor que va ser. Podríem pensar que aquests cacauets de la memòria podrien ser els versos antics, les cartes conservades al calaix de la roba interior, el ble dels seus cabells o la rosa premsada a les pàgines d'un llibre... però, sempre aquest amor enterrat sota tones d'anys...asfixiat per altres amors que ens van donar l'aire que l'altre ens robava, penetra de nou a la nostra vida, i ho fa per mitjà de dues esquerdes obertes: l'olfacte ( ens agafa d'imprevist en algun lloc ple de gent. Ens sacseja entre les multituds fins a fer-nos caure al pou del passat ) i la cançó d'amor ( que ens ve a buscar com les sirenes que criden al nàufrag ).

"Què és la passió? Com definim l'amor etern? L'amor etern és aquell que dura com a mínim un parell d'anys...la passió s'extingeix... la passió seria una alienació, un estat de bogeria pel qual l'apassionat o l'apassionada preferirien morir abans de perdre l'objecte del seu amor... la passió no seria una dependència de l'altre, sinó una espècie de pulsió interior que només posa com a condició l'encontre amb l'altre."

"La passió genuïna és aquella que compta amb dos elements fonamentals. El primer és la sorpresa. La dona o l'home apassionats són aquells que un bon dia es descobreixen a si mateixos amb una dependència enormde de l'altre, esperant hores i hores al costat d'un telèfon que no sona... l'altre element és la transgressió. La passió artificial pot anar-se a adquirir al supermercat dels sentiments. Però només la sensació d'allò prohibit i el risc de l'evidència fan de la passió quelcom que ens acaba transformant."

"Aquesta gran vibració no es buscava. Però s'ha instal·lat a casa, als somnis i a les hores que abans estaven hipotecades i que ara es mostren lliures i luminoses. D'aquesta vibració en direm amor perquè és l'única paraula que tenim a l'abast i perquè creiem que aixó ens dignifiquem davant de nosaltres mateixos... la passió en plena bulida necessita vàlvules per deixar anar el vapor."

"Podríem ser més forts que les temptacions del destí. Patir per allò que mai no vam conèixer és un suplici sentimental que ens acompanyarà tota la vida."

"La dificultat del primer "t'estimo" ha desaparegut alhora que augmenta la por d'haver de dir en algun moment "ja no t'estimo."

"Existeixen vertaders- i vertaderes- artistes d'aquesta maniobra astuta que consisteix a fer veure que els problemes d'un són els problemes de l'altre... però si hem d'emprendre una decisió lliure i solitària d'emprendre el vol només amb el nostre impuls, la por a l'alçada ens engarrotarà els membres i acabarem convençuts que el niu més incòmode és millor que la caiguda lliure."

"L'amor etern no té sentit perquè l'amor ve quan ve i se'n va quan se'n va. Ens cau al damunt com una pluja tropical i se'ns esmuny d'entre els dits quan volen retenir-lo. L'eternitat està renyida amb la mateixa idea de l'amor... l'amor ha de brollar en el desert sentimental de la vida quotidana."

"Quan l'amor és lluny només queden les paraules... el que tenim o el que vam tenir o, millor encara, el que ens va tenir."

"Caldrà buscar l'amor sota les mantes lleugeres, il·luminat per les flames de la llar de foc i dispers pel fum de les imminents calefaccions. Aquestes novel·les d'amor no ocuparan els nostres buits, però faran més confortable l'espera o la desesperació. S'han acabat la cançó de protesta i els assajos que expliquen el que ja va passar. En temps de confusió, l'amor no admet demora. Necessitem petits tocs d'afecte, aquella mà que s'enrosca al voltant del braç i que ens diu a reveure; aquella humitat càlida a tocar de les parpelles, quan el cos demana pau i ja somia en l'amor de demà. Per això llegim. Perquè algú ha d'explicar històries noves als pastors dels núvols."

"El petó no es roba. El petó se sembra i creix. El petó llargament somiat ens fa sentir el gust de les platges després de la soledat. El petó té gust i l'identificaríem enre molts altres petons. De petons se'n fan molts , però hi ha petons extraordinaris que no es busquen sino que es troben."

"Oscar Wilde destaca: Hi ha dues grans tragèdies a la nostra vida. L'una és perdre la persona estimada. L'altra és trobar la persona estimada."

"S'estimen, però ja no saben com estimar-se més. Es coneixen els gestos, les olors, els somnis i les maneres de caminar. Saben el que volen dir abans que no es digui. Han escoltat dels llavis de l'altre les mateixes anècdotes, els mateixos acudits, els mateixos silencis. L'esperança de vida els augura una longevitat considerable i, de cop i volta, saben que els queden vint o vint-i-cinc anys per viure amb el que porten posat...a vegades no es reconeixen com a home i com a dona."

"Un ignorant feliç o un savi desgraciat? El principi de plaer i el principi de realitat s'enfronten des dels primers llampecs del pensament. La felicitat no és una magnífica disposició de l'esperit... l'home feliç és aquell que no s'exigeix més del que es pot donar. L'home feliç renuncia a saber per què intueix que les ganes de saber són sempre infinites i, en tant que infinites, tot el seu saber li smeblarà insuficient. L'home amb grans coneixements sempre serà lleugerament desgraciat, perquè a cada pas que faci en la saveiesa més li faltarà per saber. La ignorància seria... la font de la felicitat i alhora la culminació de la intel·ligència, perquè només pot ser feliç qui es conforma amb el que pot obtenir ell mateix."

"En l'amor també es produeix el fenomen científic de voler saber més i més cada dia que passa. Coneixem a qui tal vegada serà la dona de la nostra vida. La busquem esperant una mirada de complicitat en qualsevol moment... Després de la mirada, busquem la paraula. Una paraula de cortesia petita i maldestra que n'amagui altres de més afilades. Els homes i les dones aprenen a parlar en el que serà el llenguatge propi, forgen bromes, sintaxis, girs i silencis i, quan ja se saben el text, passen a la música de les carícies. Al primer petó se segueixen d'altres. El desig de la pell inventa camins als cossos. De vegades es diuen que les coses són com són i que difícilment canviaran... Confien poder viure sempre junts, sempre a les seves hores secretes als seus refugis secrets. Però l'amor, com la saviesa, sempre exigeix avançar noves passes..."

"L'amor mai no és lliure, però d'això només en podem parlar amb lucidesa els que han estat enamorats i els que han vist sense voler ademtre-ho que s'estaven desenamorant i que hi podien fer tan poc com els barquers que es veuen obligats a buidar amb les mans el mar intrús que inunda la seva barca."

"No deixem que les coses belles es morin d'inanició perquè ja no podem alimentar-les. No consentim que les paraules que un dia van ser un lema de combat ara es converteixin en la podridura d'una derrota quotidiana."

"La metàfora de l'amor passatger i intens es troba en aquestes figures aïllades que creixen als prats de neu inexperta."

"Adorno: Només ets estimat quan pots mostrar la teva feblesa sense que l'altre la faci servir per refermar la seva força."

Sobre l'amor és un catàleg d’emocions, situacions i experiències compartides que expressen les mil cares d’un sentiment etern amb tantes històries com actors.
Aquesta tria de textos dedicats a l’Amor, “l’enorme incògnita que genera les tristeses més grans, que ens dóna sentit gran a la petita vida, que ens apropa a les bèsties més ferotges i que ens fa desitjar la mort de l’àngel que mai no hem estat”, recopila un munt d’històries íntimes i públiques, primers amors i últimes oportunitats, amors d’estiu i de llarg recorregut, de Sant Valentí i de Sant Jordi, amors correspostos i amors ocults, reals i platònics, imaginats i recordats.

Un altre punt de vista sobre l'amor:
Tonino Carotone, "Me cago en el amor."
Nacho Vegas: "Ocho y medio."