"Llangorosament és l'intrús, l'amor inexplicable, que entre les closes illes del teu ventre espera un pas lleuger de nus pensaments llançats cap a un nou destí per encantar-los-hi?". Carles Riba.
dissabte, 11 de setembre del 2010
La meva vida sense mi.
"Sense somnis no es pot viure."
"Sé que ets sents tan sol que et fa mal, sé que no t'agrada la gent, sé que prens masses cafes, sé que penses que la vida passa vora teu i no saps exactament com i sé que t'has obligat a no pensar en mi, perquè és ridícul somiar amb algú a qui només has vist un parell de cops."
"...no sents nostalgia per la vida que no tindràs perquè llavors ja estaràs morta, i els morts no senten res, ni tan sols melangia."
"...potser estiguis enfadat amb mi o dolgut o trist o molest, o tal vegada tot alhora, només vull que sàpigues que em vaig enamorar de tu i no me'n vaig adonar que el temps se n'anava...em va encantar ballar amb tu."
"T'estimo. M'he enamorat de tu. I crec que el món és una mica menys dolent perquè existeixes."
"M'encanta el fred, fa que em senti viva."
"Has pensat en mi? Massa."
"M'has mirat mentre dormia? Una estona."
"És dur saber que estimes a algú i no pots fer-lo feliç. Els estimes però no pots estimar-los com ells volen ser estimats."
"Inventa un cel per mi."
"No t'estaràs passant? Sona com el clàssic enamorament. Sí, el clàssic, com el marit clàssic que arribarà en un moment, amb el clàssic "baixón", quan te'n vagis amb ell en cotxe i les clàssiques llàgrimes..."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada