Jostein Gaarder: "Que hi ha algú?" + Fragment.

Joakim, de vuit anys, espera, sol a casa, l’arribada d’un nou germanet. De sobte, veu algú dalt d’una pomera, com un estel caigut del cel. És una criatura estranya, semblant a un nen, però no del tot igual: és un extraterrestre. Tots dos intentaran comprendre’s i comprendre el món.
Amb una simplicitat commovedora, al límit de la puresa, Jostein Gaarder confronta els dos amics amb els grans misteris de l’univers: la vida en els altres planetes, l’origen del món, la màgia de la natura, el poder de l’amistat. Joakim i Mika, el nen caigut de les estrelles, aprenen a veure el món sense prejudicis i sense recances, el món meravellós i inabastable que s’obre per sempre davant d’ells.
Jostein Gaarder (Oslo, 1952) ha estat professor de filosofia i d’història de les idees durant onze anys. L’èxit mundial li va arribar amb El món de Sofia, traduïda a 45 llengües i amb més de 15 milions d’exemplars venuts a tot el món.
L’edició catalana va tenir una acollida espectacular i és un dels llibres més venuts de l’última dècada a Catalunya. ¿Què hi ha algú?, comparat a tot el món amb El petit príncep de Saint-Exupéry, és l’èxit més important de Jostein Gaarder després d’El món de Sofia i el pas definitiu que el consagra com un dels autors vius més llegits i admirats pels lectors de totes les edats.

FRAGMENT:

"Recordo que vaig tornar a la meva habitació i em vaig asseure davant de la finestra. M'hi vaig quedar molta estona mirant fixament els estels. Em sembla que rumiava si a la llunyania existia algun planeta amb vida, o si la Terra era l'únic planeta amb vida de tot l'univers. De totes maneres, en aquell moment jo era l'única persona que hi havia a casa i això era una mica avorrit.
Mentrestant, a fora el cel es va anar aclarint una miqueta. Ja no era tan negre, ara era blau fosc. Com que a casa hi havia molt de silenci, podia sentir com les ones trencaven contra el moll a baix a la cala de les barques.
En realitat no em feia por la foscor. Estava força acostumat a pensar en l'espai còsmic des que construïa naus espacials i mòduls lunars. Tot i això, el que va succeir em va ben espantar.
De sobte, un estel fugaç va travessar el cel, semblava que volia caure al jardí, just a davant meu.
Havia sentit a dir que cada cop que una persona arriba al seu món cau un estel fugaç. Ara li tocava al meu germanet. Podia ser que aquest estel fos en honor seu?."