dimecres, 15 de setembre de 2010

Jostein Gaarder: "Que hi ha algú?" + Fragment.


Joakim, de vuit anys, espera, sol a casa, l’arribada d’un nou germanet. De sobte, veu algú dalt d’una pomera, com un estel caigut del cel. És una criatura estranya, semblant a un nen, però no del tot igual: és un extraterrestre. Tots dos intentaran comprendre’s i comprendre el món.
Amb una simplicitat commovedora, al límit de la puresa, Jostein Gaarder confronta els dos amics amb els grans misteris de l’univers: la vida en els altres planetes, l’origen del món, la màgia de la natura, el poder de l’amistat. Joakim i Mika, el nen caigut de les estrelles, aprenen a veure el món sense prejudicis i sense recances, el món meravellós i inabastable que s’obre per sempre davant d’ells.
Jostein Gaarder (Oslo, 1952) ha estat professor de filosofia i d’història de les idees durant onze anys. L’èxit mundial li va arribar amb El món de Sofia, traduïda a 45 llengües i amb més de 15 milions d’exemplars venuts a tot el món.
L’edició catalana va tenir una acollida espectacular i és un dels llibres més venuts de l’última dècada a Catalunya. ¿Què hi ha algú?, comparat a tot el món amb El petit príncep de Saint-Exupéry, és l’èxit més important de Jostein Gaarder després d’El món de Sofia i el pas definitiu que el consagra com un dels autors vius més llegits i admirats pels lectors de totes les edats.

FRAGMENT:

"Recordo que vaig tornar a la meva habitació i em vaig asseure davant de la finestra. M'hi vaig quedar molta estona mirant fixament els estels. Em sembla que rumiava si a la llunyania existia algun planeta amb vida, o si la Terra era l'únic planeta amb vida de tot l'univers. De totes maneres, en aquell moment jo era l'única persona que hi havia a casa i això era una mica avorrit.
Mentrestant, a fora el cel es va anar aclarint una miqueta. Ja no era tan negre, ara era blau fosc. Com que a casa hi havia molt de silenci, podia sentir com les ones trencaven contra el moll a baix a la cala de les barques.
En realitat no em feia por la foscor. Estava força acostumat a pensar en l'espai còsmic des que construïa naus espacials i mòduls lunars. Tot i això, el que va succeir em va ben espantar.
De sobte, un estel fugaç va travessar el cel, semblava que volia caure al jardí, just a davant meu.
Havia sentit a dir que cada cop que una persona arriba al seu món cau un estel fugaç. Ara li tocava al meu germanet. Podia ser que aquest estel fos en honor seu?."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada